Resultats de la cerca
Es mostren 6014 resultats
llengua d’identificació
Lingüística i sociolingüística
Llengua amb què s’identifica un parlant.
Habitualment respon a la pregunta de ""Quina és la seva llengua'' Se situa en l’ordre de les representacions lingüístiques
llengua d’Aragó
Història
Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada el 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escissió de l’antiga llengua d'Espanya
.
De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom a més, la batllia de gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses
llengua de glacera
Hidrografia
Part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones més o menys allunyades del circ, en les quals la velocitat d’avançament de la llengua resta compensada per la velocitat de fusió del glaç.
La llengua de glacera forma, en el seu procés erosiu, la vall glacial
llengua d’ús
Lingüística i sociolingüística
Llengua col·loquial, en oposició a llengua culta o especialitzada.
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
Càncer de llengua
Patologia humana
Definició És anomenat càncer o tumor maligne de llengua el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules pertanyents a aquest òrgan, que tendeixen a créixer molt acceleradament i formen una massa o tumor El càncer de llengua, que incideix fonamentalment en els homes d’entre 40 anys i 60, se sol manifestar inicialment per la presència d’una taca blanquinosa, una placa vermellosa sobreelevada o una clivella de consistència llenyosa a la llengua i és fàcilment extirpable en aquestes etapes Més endavant, en canvi, tendeix a infiltrar-se pels teixits sans…
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
llengua d’oïl
Lingüística i sociolingüística
Denominació antiga del francès, per oposició a llengua d’oc.
La denominació procedeix de la veu oïl , en francès antic ‘si’
llengua de clic
Lingüística i sociolingüística
Llengua en la qual és característic l’ús del clic.
Les llengües de clic són repartides per l’Àfrica del Sud, i són, sobretot, el khoikhoi —quatre o cinc clics— i el san —fins a nou— Segons alguns autors, hom troba clics, o sons molt semblants, en algunes llengües melanèsies, i també en el nàhuatl i en el quítxua