Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
Santa Maria d’Hostalric
Art romànic
L’actual església parroquial de Santa Maria d’Hostalric, a ponent de la vila, fou aixecada al segle XVII i reconstruïda després de l’incendi sofert el 1810 És força documentada des del 1217, i consta en dos nomenclàtors i llistes sinodals de Girona com la parròquia de Santa Maria “d’Hostalricho”
cordó
Indústria tèxtil
Cadascuna de les llistes estretes i de relleu que formen els teixits acanalats.
data consular
Dret romà
Data que esmenta els noms dels cònsols romans governants.
Aquests cònsols canviaven cada any amb l’ajut de les llistes oficials hom pot precisar l’any de l’era cristiana corresponent Si no hi havia elecció de cònsol, l’any era esmentat després del darrer consolat L’últim any datat amb aquesta fórmula fou el 565, vint-i-quatrè després del consolat de Basili
Convención Republicana de los Pueblos de España
Partit polític
Plataforma impulsada pel Partido Comunista de España (Marxista-Leninista) [PCE (m-l)], constituïda el 1976 a Madrid amb l’objectiu d’establir la República.
La seva secció catalana actuà amb el nom d’Unió dels Republicans de Catalunya Tingué una activitat intensa entre 1976 i 1978 període en què celebrà 5 plenaris nacionals A partir de 1980 donà suport a les llistes d’Unitat Popular Republicana presentades pel PCE m-l Creà una Asociación de Juventudes Republicanas Edità Convención Republicana Tricolor i 14 d’abril
abecedari
Educació
Llibre usat a les escoles per a aprendre de llegir les lletres, les quals hi són disposades en ordre alfabètic.
N'existeixen ja, en pergamí, al segle IX Un dels primers coneguts dels editats a Catalunya fou imprès per Rosembach a Barcelona el 1503 Els abecedaris tradicionals solien contenir diversos fulls amb l’alfabet en ordre directe i invers, minúscules, majúscules i diversos tipus itàlic, gòtic Podien contenir també llistes de síllabes sillabaris i les primeres oracions Eren anomenats també abeceroles o beceroles
codi sacerdotal
Bíblia
Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc i que la crítica bíblica reconeix com a tals; també anomenat Priestercodex (codi sacerdotal), és abreujat amb la sigla P.
En són trets característics l’estil eixut, la tendència a precisar dates, llistes i genealogies i una orientació religiosa centrada en el culte i en la idea del pacte o aliança Redactat durant l’exili o immediatament després s VI-V aC, és discernible també, fora del Pentateuc, en fragments dels llibres de Josuè 13-21 i primer de Samuel 1-9
Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario (Por la IV Internacional)
Partit polític
Grup trotskista actiu a Barcelona des de l’abril de 1989, com a resultat d’una escissió del Partido Obrero Socialista Internacionalista.
Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 i a les europees de 1994 dins les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores La Verdad Socialista PSTLVS Al desembre de 1994 tots dos grups es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores Dirigents Josep Lluís del Alcázar, Antònia Verdaguer i Guillermina Silva Edità Boletín Político , i després, amb el PST LVS, el Boletín Especial
francolí
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, d’uns 30 cm de llargada, semblant a la perdiu i actualment extingit a Europa.
Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor
gratapalles

Gratapalles
© Paco Gómez
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16 cm.
Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional
avalot de les Quintes
Història
Revolta popular esdevinguda a Barcelona pel maig del 1773, quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III d’Espanya, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.
Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O'Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força els guardians del Portal Nou els repelliren a trets i hi hagué…