Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I, Justinià i Justí II
dador | dadora
Persona que lliura una lletra de canvi.
original
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Text que hom lliura per tal d’ésser imprès.
brusca
Dèria, inclinació a la qual hom es lliura apassionadament.
moneda eivissenca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia d’Eivissa.
La moneda de compte eivissenca fou la lliura eivissenca , dividida en 20 sous , de 12 diners cadascun el valor d’aquesta lliura, però, era extraordinàriament baix una lliura mallorquina equivalia a 17 lliures eivissenques, 12 sous i 11 1/17 diners Les primeres encunyacions foren els doblers de billó de valor de 3 sous a nom de tots els reis de la casa d’Àustria, des de Carles V fins a Carles II, amb el bust del rei a l’anvers i un castell sobre ones i el nom de la Universitat d’Eivissa al revers A nom de Carles II foren també encunyats sous i, probablement, cinquenes de valor de 5 sous…
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura.
unça
Física
Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura.
Dividida en 4 quarts d’unça o 16 argenços, equival a 33,33 g, de manera que 3 unces fan 100 g a Catalunya
unitat monetària
Economia
Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat.
Sota el règim del patró or i també mentre foren efectius els acords de Bretton Woods, el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d’or fi a què equivalia, bé que, a la pràctica, es fixava la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada La relació o el quocient entre dues unitats monetàries s’anomena tipus de canvi Estat Unitat monetària Afganistan afgani Albània lek Alemanya euro Algèria dinar algerià Andorra euro Angola kwanza Anguilla dòlar del Carib Oriental Antigua i Barbuda dòlar del Carib Oriental Aràbia Saudita rial saudita Argentina peso…
lactosa

Lactosa
Bioquímica
Disacàrid natural que per hidròlisi lliura d-galactosa i d-glucosa.
Sintetitzada a les glàndules mamàries, és present, com a única font natural coneguda, a la llet dels mamífers Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, es transforma en àcid làctic acidosi làctica És emprada en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts i com a excipient en la fabricació de comprimits