Resultats de la cerca

Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…

Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil

Ja el febrer del 1873 la Diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per B Lostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular març que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general…

Obtingué el grau de brigadier i, per les seves idees polítiques, formà part dels grups més avançats de Catalunya En 1848-49, durant la Guerra dels Matiners fou el principal cap militar de les petites partides més o menys republicanes que lluitaren al Principat al costat dels carlins Més endavant fou elegit diputat a Corts Com a escriptor publicà Los mártires de la libertad española 1855, Juicio crítico de la guerra de África 1861, Ideas sobre la reforma de las fuerzas armadas en España 1870, Un ejército para el rey o un ejército para la patria 1887

Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns segle V i la dels longobards segle VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república

Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill  Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu…

Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement  i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà…

Metge, vinculat al món de l’homeopatia, fou un dels capdavanters 1915 de la Unió Catalanista i fundador 1916 del Comitè de Germanor per als Voluntaris Catalans de la guerra de 1914-1918 que lluitaren a la legió estrangera francesa Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i delegat del govern de la Generalitat a l’ Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana Durant la Guerra Civil , destacà en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l’alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i…

Vers l’any 630, l’arcont Megacles d’aquesta família, féu matar tots els implicats en la revolta de Ciló, la qual cosa provocà l’expulsió de la família d’Atenes Més tard, des d’Esparta, lluitaren contra la tirania dels Pisistràtides i aconseguiren de portar l’exèrcit de Cleòmenes a l’Àtica i de destronar el tirà L’alcmeònida Clístenes féu una sèrie de reformes democràtiques Pèricles pertanyia a aquesta família, i, durant la guerra del Peloponès, els espartans demanaren l’expulsió de tots els seus membres, basant-se en la maledicció per la mort de Ciló Fou un dels baluards de les…

Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i casaments…