Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
quiròfan
Intervenció quirúrgica en un quiròfan
© Fototeca.cat
Medicina
Departament d’un centre mèdic, especialment condicionat per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.
El desenvolupament històric del quiròfan ha anat lligat a la importància de l’esterilitat i el control microbiològic dels malalts i dels centres hospitalaris Fou a partir de la Segona Guerra Mundial que foren imposats uns criteris en la seva concepció i construcció i, després, en el seu funcionament i la seva dotació, per tal de reduir les infeccions i aconseguir una major neteja Tot plegat ha possibilitat progressivament l’ús de tècniques quirúrgiques més complexes La seva construcció es caracteritza per la utilització de materials no absorbents, sense racons ni escletxes i una distribució…
raspatge per aspiració
Raspatge generalment usat en la interrupció voluntària de l’embaràs sota control mèdic.
Consisteix a aspirar mitjançant un sistema de buit el contingut intrauterí
efecte col·lateral
Farmàcia
Efecte que acompanya l’acció principal d’un medicament.
Quan és irreversible requereix un control mèdic estricte, que arribi fins i tot a suprimir la medicació De vegades hom aprofita l’efecte collateral com a efecte principal
Franchek Drobnic Martínez
Esport general
Metge especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport.
És el responsable del departament de fisiologia respiratòria del CAR de Sant Cugat També és membre del departament mèdic de la secció de basquetbol del Futbol Club Barcelona
Lluís Beltran i Besante
Metge.
Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià
Pere Josep Arabi
Metge.
Es distingí en la lluita contra l’epidèmia del 1821 a Palma, i sobre aquesta calamitat escriví un treball mèdic Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat
Olaf Rudbeck
Biologia
Naturalista suec.
Fou el creador del jardí botànic d’Uppsala, i és conegut dins el camp mèdic pel descobriment dels vasos limfàtics 1651, tot i que la primera notícia impresa sobre aquests es troba en un text de Caspar Bartholin 1653
Marià Seguer
Metge.
Es llicencià a València 1728 fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum 1734, reeditat a Venècia el 1740, Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti ~1740
Congrés d’Higiene de Catalunya
Medicina
Reunió científica celebrada a Barcelona pel juny del 1906, organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.
Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva Constà de tres seccions estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social Hi participaren 295 congressistes
Joan Riera i Palmero
Historiografia catalana
Historiador de la medicina.
Llicenciat en medicina per la Universitat de València i doctor per la Universitat de Salamanca, és catedràtic d’història de la medicina a la Universitat de Valladolid des del 1973 És membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid, soci numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, i fou premi d’història de l’Òmnium Cultural Fou becari a la Fundació Wellcome de Londres 1965 i secretari de redacció dels Cuadernos de Historia de la Medicina Española La seva aportació historiogràfica ha consistit en un lloable esforç per…