Resultats de la cerca

Manquen d’escates, o en tenen de poc desenvolupades Les aletes pelvianes manquen sempre i algunes espècies, com les morenes, fins no tenen aletes pectorals per això els anguilliformes són també anomenats àpodes Les aletes dorsal i anal són unides amb la caudal, i formen una aleta única Neden mitjançant ondulacions del cos Llur desenvolupament embrionari comporta metamorfosis La larva, anomenada leptocèfal , és totalment transparent i té el cos de forma oval, molt comprimit i dilatat, com una fulla és pelàgica Els anguilliformes són propis especialment de les mars càlides Només algunes…

És molt difícil de tallar a causa de la seva fragilitat però fou molt usada per a fer objectes amb finalitats màgiques i curatives Els treballs en atzabeja es localitzen a l’època medieval a Whitby Anglaterra i a Santiago de Compostella, on entre els ss XIII i XVI florí una indústria que proveïa els romeus d’objectes de record Posteriorment l’ús de l’atzabeja s’ha limitat a objectes d’indumentària ornamental botons, penjolls, etc

Totes les espècies són marines, sèssils o paràsites, bentòniques o epibionts hi ha formes pedunculades i unes altres de sèssils, sense peduncle El cos no és clarament segmentat recobert pel mantell, és protegit per una closca formada per cinc o més plaques quan no hi ha peduncle els escuts són fusions en una muralla, i quan hi és, són articulats En estat adult, els ulls manquen, i les antenes del segon parell són absents o molt reduïdes posseeixen sis parells d’apèndixs bífids cirriformes, els cirrus , multisegmentats, que es mouen i arrosseguen aigua amb oxigen i aliment Les formes paràsites…

Hom l’obté fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hifròxid sòdic al 2% És molt inestable i actua com a oxidant i fluorant enèrgic fluorar

Tenen les potes molt curtes i els peus diminuts, la qual cosa els dificulta la marxa De fet no peonen mai, però són excellents voladors tenen les ales molt desenvolupades Amb les ungles dels peus, llargues i corbades, s’arrapen als objectes quan descansen Viuen gairebé a tot el món L’ordre comprèn usualment tres famílies, molt diferents aparentment la dels apòdids, que agrupa els falcillots la dels hemipròcnids, que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies, i la dels troquílids, que comprèn els colibrins

Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts

Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…

Els fruits tenen costelles molt marcades, l’epidermis dura i sovint berrugosa, i la carn, molt perfumada, de color blanc ataronjat

La seva poesia, però, solitària i única, anà evolucionant fins a constituir, semblantment a Francis Ponge, un cas singular dins la lírica francesa contemporània El seu estil, a vegades amb influències de Lautréamont —hi sovintegen els poemes en prosa—, és dens, concís i molt treballat Dirigent actiu de la resistència francesa, recollí aquesta experiència en alguns dels seus poemes Dels seus reculls cal destacar Seuls demeurent 1945 , Le poème pulvérisé 1947, Les matinaux 1950 i Lettera amorosa 1953 i Éloge d’une soupçonée 1988

Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…