Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Friedrich Meinecke
Historiografia
Historiador alemany.
Professor a les universitats d’Estrasburg, Friburg de Brisgòvia i Berlín, fou destituït pels nazis 1933 El 1947 fou nomenat rector de la Universitat Lliure de Berlín-Dahlem De primer estudià l’edat mitjana, i posteriorment es dedicà a la història de les idees Defensà un cert neoidealisme, en el qual es basen les seves crítiques al pragmatisme polític de l’estat bismarckià Obres principals Weltbürgertum und Nationalstaat ‘Burgesia mundial i estat nacional’, 1908, Die Idee der Staatsraison in der neueren Geschichte ‘La idea de raó d’estat en la història contemporània’, 1924 i Die Entstehung des…
Oswald Spengler
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Consagrat exclusivament a l’activitat literària i obert a tot l’àmbit de la cultura política i economia, ciències i arts, religió i filosofia, destacà com a filòsof de la història Assolí la celebritat amb la seva primera obra sobre la decadència d’Occident Der Untergang des Abendlandes , 2 volums, 1916-20 posteriorment propugnà una “filosofia alemanya” i anuncià àdhuc un futur politicocultural regit pels alemanys Neubau des Deutschen Reiches ‘Reconstrucció de l’imperi alemany’, 1924, Der Staat ‘L’estat’, 1933 A Jahre der Entscheidung ‘Anys de decisió’, 1933 cercà, tanmateix, de distanciar-se…
Hans Albrecht
Música
Musicòleg alemany.
Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu d’Història de la Música…
,
Saxònia-Anhalt
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
La capital és Magdeburg Fou creat el 1945 a la RD Alemanya amb la unió dels länder d’Anhalt i Saxònia Fou suprimit el 1951 i subdividit en diversos bezirke Arran de la reunificació alemanya 1990, es creà de nou mitjançant l’agrupació dels bezirke de Magdeburg i Halle
Mittellandkanal
Canal de navegació
Canal navegable d’Alemanya, de 323 km de llarg, 3 m de profunditat i de 33 a 39 m d’ample.
Va, en direcció W-E, des del canal de Dortmund-Ems, a Bevergen, fins a l’Elba, al N de Magdeburg
Aller
Riu
Riu d’Alemanya, principal afluent del Weser per la dreta (256 km).
Neix a la plana de Magdeburg i recorre una vall ampla i pantanosa Passat Celle, és navegable fins a la confluència amb el Weser
comtat de Barby
Història
Territori del Sacre Imperi que formava part del cercle de l’Alta Saxònia regit pels senyors de Barby, pertanyents a una branca dels comtes d’Arnstein.
Fou convertit en comtat de l’imperi el 1497 En extingir-se els comtes de Barby 1652, el territori fou repartit entre els ducs de Saxònia-Weissenfels, els ducs d’Anhalt-Zerbst i el ducat de Magdeburg
Maties Flaci
Cristianisme
Erudit luterà, dit Illyricus a causa de la seva regió d’origen.
El seu cognom, Vlacič , fou llatinitzat en la forma Flacius Franciscà a Venècia, s’adherí al luteranisme 1539 i es destacà com a professor de Wittenberg Home polèmic i fidel a l’ortodòxia luterana, s’enfrontà amb Melanchton i atacà durament els catòlics Dirigí les Centúries de Magdeburg
Johann Tetzel
Cristianisme
Predicador alemany.
Dominicà 1490 i prior de Glogau, predicà a les regions de Magdeburg i Halberstadt la indulgència destinada a la construcció de Sant Pere del Vaticà 1516 La superstició popular que fomentà provocà la reacció de les 95 tesis de Martí Luter 1517, a les quals replicà amb 122 contratesis
Boleslau I de Polònia
Història
Duc (992-1024) i primer rei de Polònia (1024-25).
Obtingué l’erecció de l’arquebisbat de Gniezno 1000 S'apoderà de Cracòvia — definitivament unida a Polònia — , Silèsia, Lusàcia, Moràvia i Bohèmia 1003, conquestes que, excepte Bohèmia, li foren reconegudes, a canvi de rebre'n vassallatge paus de Magdeburg i Bautzen, 1013 i 1018, per l’emperador Enric II, a la mort del qual es coronà rei de Polònia