Resultats de la cerca

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit oficialment pel Nepal Tanmateix, el 1975…

La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones…

La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que aquesta és més refinada i és…

La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…

La conca d’avantpaís del S dels Pirineus es caracteritza per una història complexa, fruit de l’estreta relació establerta durant el Cretaci superior i el Paleogen entre l’estructuració de la serralada, la construcció del relleu orogràfic i la sedimentació dels materials que aquests dos processos posaren a disposició de l’activitat erosiva En darrer extrem, la relació d’interdependència s’establí entre el sistema d’encavalcaments i els sediments associats, de manera que la geometria i el tipus’ de seqüència d’encavalcaments condicionà la geometria de la conca, la distribució de fàcies i…

Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…

Situació Vista de l’interior de l’església amb els murs esbiaixats i decorats rústicament l’edifici es manté sencer però sense culte J Recarens L’església és situada en un agregat del municipi d’Amer, dalt d’un turó, sobre la carretera que va del Pasteral al pantà de Susqueda, davant mateix de la central elèctrica de l’esmentat pantà, però a l’altre costat de riu i de carretera Mapa L38-13333 Situació 31TDG654485 JRR Història Aquesta esglesiola, vinculada a les possessions del monestir de Santa Maria d’Amer, fou inicialment dedicada a sant Julià així apareix en la primera menció, l’any 949,…