Situació
Vista de l’interior de l’església amb els murs esbiaixats i decorats rústicament; l’edifici es manté sencer però sense culte.
J. Recarens
L’església és situada en un agregat del municipi d’Amer, dalt d’un turó, sobre la carretera que va del Pasteral al pantà de Susqueda, davant mateix de la central elèctrica de l’esmentat pantà, però a l’altre costat de riu i de carretera.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG654485. (JRR)
Història
Aquesta esglesiola, vinculada a les possessions del monestir de Santa Maria d’Amer, fou inicialment dedicada a sant Julià; així apareix en la primera menció, l’any 949, juntament amb el topònim de “Loreddo”, com una de les colonitzacions dels monjos d’Amer.
El 979 l’indret és anomenat “Lauretum”, que indica la presència d’un lloredar o bosc de llorers. El 1372 rebé una redempció del rei Pere III. A causa dels terratrèmols del 1427 l’ermita quedà malmesa considerablement i no pogué ésser restaurada fins a mitjan segle següent, com a conseqüència de la decadència que sofrí el monestir d’Amer.
Fins al segle XIX s’hi trobà una important talla de la Mare de Déu corresponent al segle XIII. Actualment s’hi conserva una pica baptismal de pedra llavorada en forma de copa. (JAM)
Església
Planta i secció de l’església.
J. Recarens
L’edifici és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, capçada vers llevant Per un absis semicircular, una mica irregular, amb una certa forma de ferradura, que s’obre a la nau per mitjà d’un senzill arc presbiteral. Exteriorment aquest absis és decorat amb tres grups d’arcuacions llombardes, separades per lesenes, que descansen sobre una base de pedra. Els dos grups laterals tenen quatre lesenes i el central en té set. Al centre d’aquest i, per tant, de l’absis, s’obre una finestra de doble esqueixada, deixant una obertura central molt estreta i baixa.
La porta s’obre al mur de tramuntana, amb un senzill arc de mig punt, reculat, a l’exterior. Al mateix mur i entre l’arc toral i el presbiteri hi ha una finestra d’una sola esqueixada.
A l’exterior, les façanes nord-oest i sud són llises, sense arcuacions.
Aquesta església fou alçada a base de filades de petits carreus simplement escairats, d’alçària irregular i ben alineats.
L’edifici actual és d’estil romànic llombard i probablement fou dreçat al segle XI. (JRR)
Talla
Imatge mariana, desapareguda fa temps, de tipus popular però inspirada en models clàssics.
Artestudi
La marededéu de Lloret Salvatge, de fusta, ha desaparegut, però hom la coneix gràcies a una fotografia(*). Amb una policromia que devia ésser posterior, l’estat de conservació ja era minvat per algunes pèrdues, a part d’altres erosions. Bé que la indumentària (túniques i mantells), la composició (gairebé simètrica, amb els gestos i la rigidesa habituals, etc) i els elements iconogràfics responen als dels exemplars romànics, els trets facials de les dues figures, amb pretensions de versemblança, i intentant defugir els esquematismes, denoten un moment estilístic posterior al romànic. Així ho fan pensar també alguns detalls dels plecs, com les línies en V de les cames de la Mare, encartonades. Sembla que es tracta, doncs, d’una obra de caràcter popular, que seguia esquemes anteriors i de molt èxit durant segles, malgrat que hom l’ha considerada romànica, i dins l’anomenat “tipus bizantí”(*). (JCSo).
Bibliografia
Bibliografia general
- Monsalvatje, XVII, 1908, pàg. 267.
Bibliografia sobre la talla
- Noguera, 1977, pàgs. 177-178.