Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
seguidilla
Música
Dansa i ball
Cançó ballada de forma estròfica, que és variant més ràpida que el bolero, escrita en compàs ternari 3/4 i 3/8.
S'inicia amb un preludi instrumental i un interludi anomenat falsete que separa les diferents estrofes Les seguidilles més característiques són les originàries de la Manxa, de Múrcia, de Sevilla i de València
comunitat autònoma
Dret administratiu
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979 (autonomia).
Relació de comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Ceuta Extremadura Galícia Illes Balears Madrid Melilla Múrcia Navarra el País Basc el País Valencià la Rioja
manxego

Formatge manxego
Alimentació
Formatge cru, elaborat amb llet d’ovella feta prendre amb quall animal i treballat a 30°C.
La pasta és emmotllada, premsada i coberta amb salmorra durant dos dies Hom el fa madurar durant un mes, si fa no fa, a fi d’obtenir els tipus tendre, semisec i sec És produït especialment a la Manxa
l’Alt Vinalopó

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella-la Manxa i Múrcia.
La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’aïllen entre…
Inici de la "guerra de l’aigua", relativa als rius Tajo i Segura
S’inicia l’anomenada "guerra de l’aigua" el president de la comunitat de Castella-la Manxa s’oposa al transvasament d’aigua del Tajo al Segura per tal d’afavorir els regadius Múrcia i el País Valencià intervenen també en la polèmica
ruïniforme
Geomorfologia
Dit del tipus de paisatge càrstic en forma de planell que sosté parets en ruïnes o torrelles troncocòniques.
És una mena de pòlie poc evolucionat, que es desenvolupa damunt dolomies, gresos o pudingues encimentades de calcària, en què les aigües superficials s’endinsen per les diàclasis dissolent la calç o desagregant el granit El cas més conegut és la Ciudad Encantada vora Conca Castella-la Manxa
migas

Migas
© MPG
Gastronomia
Preparació culinària a base de pa dur, lleugerament remullat, fregit amb oli i alls.
Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur
macrofotografia
Fotografia
Tècnica per a l’obtenció d’imatges fotogràfiques d’unes dimensions més grans que les del model original mitjançant l’ús d’un objectiu de tipus corrent.
Generalment hom acobla una manxa d’extensió entre la càmera i l’objectiu, que són normals, però també pot ésser emprada una càmera grossa amb un objectiu de focus molt curt, puix que ambdós sistemes proporcionen una imatge engrandida de l’objecte Aquest tipus de fotografia és extremament útil i té una àmplia aplicació científica, industrial, tècnica, etc
Xavier Temporal Bassa
Ciclisme
Ciclista de BTT especialitzat en descens.
Començà a competir el 1999 en l’àmbit estatal i internacional proves de la Copa del Món Passà pels equips Maxxis-MSC, Bike Romanes, XMS, Trinxacadenes i Guak Entre els seus principals resultats destaquen la victòria al Campionat de Castella-la Manxa 2005, l’Obert Catalunya de descens 2006, el Campionat de Madrid 2008 i el Campionat de Catalunya de màster 30 2013
maniquí
Música
En orgueneria, orgue petit utilitzat per a harmonitzar els diversos jocs de l’instrument.
Compost dels elements mínims més essencials i bàsics manxa, teclat i salmer, és l’eina de l’orguener o de l’especialista en l’harmonització al taller, per a fer una primera aproximació a la personalització tímbrica de cada joc, abans de ser emplaçats al nou orgue Un cop són a l’instrument, l’orguener procedeix a donar-los el darrer retoc segons l’acústica de l’espai