Resultats de la cerca

Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de…

Treballà al servei dels cardenals Pedro González de Mendoza, arquebisbe de Toledo, i del de Sevilla, Diego Hurtado de Mendoza Cap al 1520 residia a Toledo, encara que també és mencionat com a canonge a Burgos Participà en una llarga polèmica amb Gonzalo Martínez de Bizcargui, llavors mestre de capella de la catedral de Burgos, durant la qual mantingué uns posicionaments marcadament conservadors Publicà tres tractats Retractaciones de los errores y falsedades que escribió Gonzalo Martínez de Bizcargui en su Arte de canto llano Toledo 1514, Tractado de principios de música práctica…

Format a Granada i a Madrid, es relacionà amb Manuel de Falla, Federico García Lorca i amb altres representants de la Generació del 27 L’any 1922 viatjà a París i s’integrà al nucli d’artistes conegut com a escola de París Realitzà aleshores els decorats per a l’estrena a França d' El retablo de Maese Pedro , de Falla Visqué a Catalunya durant el renaixement cultural de la II República, en la qual participà activament des de la Direcció de Premsa i Propaganda de la Generalitat republicana Residí a l’Argentina 1940-48 i posteriorment retornà a Europa, i alternà estades a París i a Granada La…

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic, escriví Hegyon…

Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla s XVIII i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833 Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950 L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral El creixement urbà modern arrenca del s…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte…

Treballà a les catedrals de Toledo, Palència i Sevilla Fou el responsable de la interpretació del cant pla a la catedral de Cadis entre el 1686 i el 1709 Escriví l’extens tractat Curiosidades de Cantollano, sacadas de las obras del Reverendo don Pedro Cerone de Bérgamo, y de otros autores dadas a luz a costa de Jorge de Guzmán, natural de la ciudad de Cádiz, en donde actualmente exerce el Oficio de Sochantre de la Santa Iglesia Cathedral en dicha Ciudad Madrid, 1709, destinat a l’ensenyament del cant pla al seminari de San Bartolomé El caràcter marcadament pràctic de l’obra és el…

El 1477, any que renuncià al dret de ciutadania de Nuremberg, on residía, i s’establí a Cracòvia, on desenvolupà una meritòria activitat En l’estil cracovià, una variant del gòtic bàltic, féu un considerable nombre d’obres Retaule de la Mare de Déu 1489 Kósciól Mariacki, de fusta policromada Tomba de Casimir IV de Polònia 1492 catedral del castell de Wawel, de pedra El 1496 s’establí novament a Nuremberg, ciutat de la qual fou expulsat definitivament el 1525 per motius politicoreligiosos Durant aquest període la seva obra traduí en formes marcadament expressionistes, gairebé…

De fet, hom no pot parlar d’art oceànic pròpiament dit, perquè cada grup racial o ètnic és una cultura, i cada cultura genera un art papú, Austràlia, illa de Pasqua, etc Hi ha, però, uns trets comuns és un art marcadament antinaturalista hi predomina la tendència a modificar, a causa d’una simplificació o una fantasia, la textura de tots els temes figuratius, que adquireixen d’aquesta manera valors més emotius i més intensos Els artistes no pretenen de copiar la figura humana ni la dels animals, sinó de representar només forces sobrenaturals, realitzar encarnacions palpables de…