Resultats de la cerca
Es mostren 1206 resultats
reina
Història
Muller no morganàtica d’un rei.
A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit
Matilde Serao
Literatura italiana
Periodisme
Escriptora i periodista italiana.
Començà com a redactora del Corriere del Mattino de Nàpols Es traslladà a Roma 1882, on collaborà en diferents diaris i publicacions i fundà amb el seu marit, EScarfoglio, Il Corriere di Roma i Il Corriere di Napoli que després es convertí en Il Mattino Separada del marit, creà encara Il Giorno De la seva obra de novellista, que comprèn més de quaranta títols, cal destacar les obres del seu primer període, inspirat en el corrent del verisme meridional Dal vero 1879, Il romanzo della fanciulla 1886, Storia di due anime 1904, etc
Ermengarda I de Carcassona
Història
Comtessa de Carcassona i Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).
Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa
gendre
Marit de la filla o del fill respecte als pares d’aquests.
Teresa d’Entença
Història
Comtessa d’Urgell i vescomtessa d’Àger (1314-27), baronessa d’Alcolea i d’Antillón.
Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell El seu besoncle, el comte Ermengol X , mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessió del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons , fill segon del rei Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer…
Blanquina Marc i Almenara
Història
Judaisme
Judaïtzant.
De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l’alludí afectuosament…
Gerty Theresa Cori
Medicina
Bioquímica txeca nacionalitzada nord-americana (1928).
Estudià a la universitat alemanya de Praga on conegué el qui fou el seu marit Carl Ferdinand Cori amb qui dugué a terme les investigacions científiques Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori, el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori, etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb el seu marit Carl Ferdinand Cori i amb…
Maria Lluïsa de Parma
Història
Reina d’Espanya.
Neta de Felip V d’Espanya per part de pare i de Lluís XV de França per part de mare, es casà 1765 amb el fill de Carles III, el príncep d’Astúries Carles Amb el seu marit, Carles IV, fou proclamada reina d’Espanya, el 1788 ambdós abdicaren, a conseqüència del motí d’Aranjuez, pel març del 1808 El mes següent, Napoleó, a Baiona, exigí de Ferran VII la devolució de la corona als seus pares, i aconseguí immediatament la renúncia definitiva d’aquests a favor de Josep Bonaparte Maria Lluïsa, famosa per la seva fastuositat i la seva elegància, immoralitzades pel pinzell de Goya, seguí…
Maria Constanze Mozart
Música
Soprano austríaca.
Germana de la soprano Aloisia Weber, fou més coneguda per haver estat la dona de W A Mozart que per les seves habilitats com a soprano, sembla que no tingué una estreta relació amb l’activitat creadora del seu marit en vida d’aquest Mort Mozart, però, administrà el seu llegat musical amb decisió i energia Encarregà la finalització del Rèquiem a Franz Xaver Süssmayer i organitzà concerts amb obres del compositor que inclogueren la seva participació vocal Constanze i el seu segon marit, GN Nissen, negociaren minuciosament amb els editors Breitkopf & Härtel i André la cessió…
Conxa
Literatura catalana
Protagonista de Pedra de tartera, novel·la de Maria Barbal.
La novella neix des de la perspectiva d’un personatge femení ja gran, Conxa, que recorda la seva existència en un poblet del Pallars Conxa fou una nena obedient i amb poc caràcter que visqué primer sotmesa als pares, a la mare, de manera especial i, posteriorment, a la tia La seva existència fou dura, pel fet de viure en un món pobre, Pallarès, on les persones comptaven ben poc ella, malgrat que se n’adona, és incapaç de dur a terme cap mena de protesta o reacció La seva felicitat va lligada de manera estreta a la figura del promès i del marit, primer, i dels fills que tenen,…