Resultats de la cerca

Fill i deixeble de Joan Vilatobà Format a Mallorca i a la Llotja barcelonina A setze anys ja exposà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Exposà a Barcelona el 1930 Sala Parés, i anà després a París Formà part del grup d’artistes europeus reunit a Tossa els anys trenta El 1936 exposà de nou a Barcelona, i ho féu també a Perpinyà Tornà a Catalunya el 1941, i després residí a l’Argentina, Mèxic i els EUA La seva obra es caracteritza per un impressionisme serè

Com a torero excellí amb la capa i la muleta prengué l’alternativa el 1943 i es retirà el 1960 En teatre representà sovint Don Juan Tenorio , i obres en català de Rusiñol, Guimerà, etc Des del 1946 intervingué en cinema Pandora and the Flying Dutchman 1951 Posteriorment actuà en els films No compteu amb els dits 1967 i Nocturn 29 1968, de Pere Portabella Publicà diversos llibres de poemes en castellà

Vida Fill dels actors Jaume Cabré i Maria Esteve, a dotze anys debutà al teatre en Los dos pilletes i com a professional el 1934 al teatre Apolo de Barcelona Excellí en el monòleg de Saïd de Mar i cel d’Àngel Guimerà, de qui feu també Terra baixa , sempre al costat de Carolina Colom El 1933 s’inicià en el món del toreig i se n’acomiadà el 1960 A mitjan dècada del 1940 estrenà el drama Don Juan Tenorio , en la versió de Salvador Dalí, que li proporcionà molt d’èxit Debutà en el cinema en El centauro 1946, Antonio Guzmán Merino, i a partir de llavors encarnà diversos papers…

Deixeble de Reynés a Llotja Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911 Residí uns quants anys a París 1912-33 Exposà individualment a Barcelona el 1927 Galeries Dalmau i després participà en el Saló de Primavera 1933 i 1934 i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942 Establert més tard a Ceret Vallespir, tornà a exposar individualment a Barcelona Sala Gaspar el 1951 Installat posteriorment a Eivissa, passà definitivament a Palma, on una Maternitat seva és installada als Jardins de la Muralla La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la…

Fou crític teatral de la revista  Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes  1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes, escriví peces teatrals com L…

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ocupà…

Vida S’inicià com a comentarista cinematogràfic en "El Día Gráfico" 1928-30 i treballà amb la CINAES com a cap de publicitat i director de programació del cinema Kursaal 1928-32 i posteriorment feu de gerent del Salón Fémina Fou director de Ràdio Associació de Catalunya 1930-36 i del seu portaveu "Catalunya Ràdio" 1932-35, elegit per la cooperativa Central Obrera que reunia els treballadors de l’emissora Collaborà en "L’Opinió" 1931, "El Liberal" 1934, i fou redactor en cap de la pàgina de cinema de "L’Instant" 1935 Fou secretari de la delegació de Barcelona al I Congreso Hispanoamericano de…

Vida Fill de pare marsellès i mare aragonesa, el seu germà Pere Bistagne Barcelona 1901 - 1972 fou director general de la Hispano Foxfilm 1934-63 S’introduí en el cinema confeccionant rètols per als films de la Gaumont Amb la seva empresa Ediciones Bistagne edità les adaptacions novellades amb illustracions de les cintes més atractives de cada temporada amb el títol genèric de La Novela Semanal Cinematográfica 1922 L’èxit d’aquesta collecció fou notabilíssim i tan espectacular que en generà altres La Novela Íntima Cinematográfica La Novela Femenina Cinematográfica Biblioteca de los Grandes…

Fou deixeble de Joan B Pujol i, més tard, de G Mathias al Conservatori de París, on el 1881 obtingué el primer premi de piano Començà la seva trajectòria com a pianista a les sales Érard i Pleyel de París i realitzà nombrosos concerts per Europa i Amèrica Les seves actuacions a Barcelona i Madrid li valgueren crítiques molt elogioses Malgrat els èxits aconseguits com a pianista, el seu gran interès per la pedagogia el portà a deixar de banda els concerts i a exercir com a professor, tasca en la qual obtingué resultats notables Fou un expert en la interpretació dels músics de l’escola francesa…