Resultats de la cerca

Afiliat al partit comunista 1921, defensà la línia estalinista contra els partidaris de Trockij Aviat ocupà càrrecs dirigents al partit membre del comitè central 1941, del Kominforn 1948, del praesidium del soviet suprem 1950 i del politburó del partit 1966 Com a ideòleg defensà un marxisme ortodox i intervingué en la lluita ideològica contra la Xina 1963, a la caiguda de Khruščov 1964 i en els conflictes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968

S'inicià en el periodisme i en novelles en les quals descrivia tipus jueus Lévy 1910, Et C i e 1918 Evolucionà cap al marxisme i defensà l’establiment d’una cultura revolucionària Cal destacar, entre les seves obres, l’assaig Naissance d’une culture 1936, les comèdies Le dernier empereur 1927 i Toulon 1944 i la novella Sybilla 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola fou secretari del comitè mundial contra la guerra i publicà Espagne, Espagne 1936

Una importància peculiar té el concepte de mediació en Hegel, en el sentit de moment intrínsec del coneixement en virtut del qual aquest assumeix el particular en l’universal i fa del darrer un universal concret Com a negadora de tot salt i alhora de tot immobilisme en el real, la mediació hegeliana fou criticada per Kierkegaard i fou recollida, bé que també transformada en el seu significat concret, pel marxisme, per tal com és inseparable d’una concepció dialecticoracional de la realitat

En formaren part, a l’entorn del seu teòric Karel Teige, poetes VNezval, JSeifert, KBiebl, pintors, directors d’escena, lingüistes RJakobson i JMukařovský, músics, pallassos, etc Fundat sobre el marxisme, el poetisme procedia d’Apollinaire, de la pintura cubista, de Majakovskij, i, sobretot, del dadaisme, i es proposava transformar l’art en un divertiment que expressés la joia de viure, després de l’angoixa de la postguerra Partint d’ell, alguns poetes constituïren el 1934 el grup Surrealista de Praga

Professor universitari a Roma 1934-71 i membre de l’Academia dei Lincei 1954 Deixeble de BCroce i PGobetti, en els seus treballs és palesa l’evolució vers el marxisme, especialment d’AGramsci Dels seus estudis destaquen Il Trecento 1934, comentaris a la Divina Comèdia 1957, Pagine di storia letteraria 1960, Compendio di storia della letteratura italiana 1936-47, Storia della letteratura italiana 1965-69, en nou volums, amb ECecchi, i Storia letteraria delle regioni d’Italia 1968, amb WBinni

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac

Hom en diu realisme immediat si el subjecte intueix immediatament la transcendència de la realitat coneguda, i mediat si la descobreix només mitjançant un raonament Característic, en una o altra forma, de gairebé tota la filosofia anterior a Kant, el realisme ha estat revigoritzat al segle XX per la neoscolàstica Picard, Descoqs, Roland-Gosselin, Noel, Maritain, Gilson, el “realisme crític” i el “neorealisme” anglosaxons Pierce, Dewey, Moore, Laird, Montague, Alexander, Whitehead, Santayana, Wild, l’historicisme Dilthey, la fenomenologia Scheler, Hartmann i el marxisme en bloc

Pren com a referent diferents disciplines la sociologia, l’antropologia, la crítica literària, les teories crítiques provinents del marxisme, el postestructuralisme, les teories de gènere, les teories de relacions entre races i el postcolonialisme Se centra en l’anàlisi de les cultures de masses i les noves formes de cultura popular promogudes per les indústries culturals Aquest tipus d’estudis s’inicià a la Universitat de Birmingham Gran Bretanya, on Richard Hoggart fundà el Center for Contemporary Cultural Studies La influència teòrica més immediata fou l’obra de Raymond…

Professor a Varsòvia, fou expulsat del partit comunista el 1966 i s’exilià Professà als EUA, el Canadà i la Gran Bretanya Representant d’un marxisme crític i liberal, que va de la filosofia analítica als temes morals, fou conegut sobretot per recopilacions Der Mensch ohne Alternative ‘L’home sense alternativa’, 1960, Filozofia egzystencjalna ‘Filosofia existencial’, 1965 en collaboració amb Krzysztof Pomian, Traktat über die Sterblichkeit der Vernunft ‘Tractat sobre la mortalitat de la raó’, 1967 i Kultura i fetysze ‘La cultura i els fetitxes’, 1967 És també autor d’alguns contes…

Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955