Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Brahmagupta
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom indi.
Treballà a l’observatori d’Ujjaen Coneixedor del sistema posicional de numeració amb 9 xifres, emprà també el zero i exposà regles per a operar amb els nombres negatius En el seu llibre Brāhmasphuṭasiddhānta 628 aplicà mètodes matemàtics a l’astronomia i estudià la resolució d’equacions determinades i indeterminades de primer i de segon grau En el Khaṇḍakhādyaka tractava de l’astronomia d’Āryabhaṭa Tingué una gran influència sobre la ciència islàmica
Rudolph Arthur Marcus
Química
Químic canadenc.
Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química
Elements
Matemàtiques
Tractat de matemàtiques atribuït a Euclides i que ha estat, fins a mitjan segle XIX, l’autoritat màxima dins el camp de les matemàtiques generals.
Sintetitzà perfectament el treball dels antics matemàtics grecs i li donà una major coherència lògica amb les noves definicions de línia i de pla i, sobretot, amb la introducció del cinquè postulat millorà també l’ordenació i les demostracions de les proposicions Malgrat ésser un text de compilació, hom no pot posar en dubte que la planificació global de l’obra i el mètode expositiu, com també un bon nombre dels seus teoremes, són obra del mateix Euclides
Sergej Natanovič Bernstein
Matemàtiques
Matemàtic soviètic ucraïnès.
Estudià a París i a Göttingen Fou professor i director de l’Institut de Ciències Matemàtiques de Khàrkov 1917 i professor a la Universitat de Leningrad i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS A més dels seus treballs en teoria de funcions i equacions diferencials, fou un dels matemàtics, juntament amb Kolmogorov, que donà una axiomatització del càlcul de probabilitats, creant una construcció de tipus logicoformal independent del contingut semàntic de la probabilitat
Lev Sem’onovič Pontr’agin
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Cec des de catorze anys, es graduà a la Universitat de Moscou el 1929, on tingué càrrecs acadèmics Féu recerques en topologia algèbrica, camp en el qual descobrí una llei general de dualitat Entre les seves nombroses publicacions destaca la dedicada als grups topològics 1938 Des dels anys cinquanta es dedicà sobretot a problemes de matemàtica aplicada Membre de l’Acadèmia Soviètica de les Ciències 1959, rebé nombrosos guardons, entre els quals el premi Lenin 1962 El 1970 fou elegit vicepresident de la Unió Internacional de Matemàtics
Iacopo Francesco Riccati
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Residí a Venècia i a Treviso Relacionat amb tots els grans científics europeus contemporanis, publicà obres de filosofia, d’equacions diferencials i de física És conegut sobretot pel fet d’haver estudiat i resolt un tipus d’equació diferencial coneguda amb el seu nom Els seus tres fills, també matemàtics, Vincenzo Riccati 1707-75, Giordano Riccati 1709-90 i Francesco Riccati 1718-91 li publicaren una collecció de les seves obres amb el títol d' Opere del Conte Iacopo Riccati 1758, en quatre volums
Barlaam
Cristianisme
Bisbe i teòleg, anomenat el Calabrès
.
Fou monjo basilià a Galatro, d’on passà a Constantinoble, on fou abat del monestir de Sant Salvador Fou enviat per l’emperador Andrònic a Avinyó per tal de promoure la unió entre les dues esglésies Tornà a Constantinoble, on mantingué una forta polèmica amb els palamites, però s’hagué de retirar en ésser aprovat l’hesicasme 1341 Per la seva amistat amb Petrarca, a qui ensenyava grec, obtingué la seu italobizantina de Gerace 1342 És autor de diversos escrits teològics, matemàtics i d’altres
model
Matemàtiques
Teoria o descripció matemàtica d’un objecte o fenomen real.
L’estudi d’un mateix fenomen real segons diferents criteris permet d’estudiar aquest fenomen mitjançant diferents models matemàtics Creat un o diversos models d’un fenomen, cal recórrer al problema de la verificació o adequació entre el model i la realitat observada Així, per exemple, la teoria de la probabilitat dóna un model dels fenòmens anomenats aleatoris o estocàstics En lògica, un model d’una teoria T és una estructura del llenguatge L T de primer ordre de la mateixa teoria, en la qual estructura tots els axiomes de la teoria tenen valor
coprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic previst per a treballar com a complement d’un microprocessador a fi de facilitar-li diverses tasques.
Els coprocessadors matemàtics permeten de realitzar determinades operacions matemàtiques que el microprocessador sol no podria realitzar o que les realitzaria amb més dificultat o lentitud No sempre són necessaris els coprocessadors així, hi ha programes que no l’utilitzen per a res, com els processadors de text en d’altres el coprocessador no és imprescidible, però si hi és el programa l’aprofita i l’utilitza avantatjosament finalment, en certs programes molt complexos, com els de diseny assistit, el coprocessador és indispensable, de manera que sense ell el programa no pot…
algorisme
Lògica
Matemàtiques
Procediment de càlcul que amb un conjunt ordenat i finit d’instruccions, de símbols i regles o d’operacions, permet trobar la solució d’un problema pas a pas o de forma recursiva.
S’aplica en tots els casos en què l’ús d’una estratègia ordenada i iterativa facilita l’obtenció de solucions Destaquen els algorismes típicament numèrics com el de calcular arrels quadrades o cúbiques, o l’algorisme d’Euclides, per a calcular el màxim comú divisor de dos nombres enters, però també són molt importants avui els algorismes subjacents a molts programes informàtics vàlids per a càlculs matemàtics, així com per a moltes altres aplicacions optimització, jocs, organització, etc Rep el nom del matemàtic persa Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī