Resultats de la cerca

El 1890 fou ordenat de prevere i, el 1893, ingressà a la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors D’aquest orde arribà a ser conseller i secretari general Com a investigador, centrà el seu treball en diversos estudis biogràfics i d’història sagrada Collaborà en la revista Lluch gairebé des de la seva fundació Algunes de les seves obres resten inèdites Biografía del MRP Joaquín Rosselló y Ferrá 1914, Vida de la beata Catalina Thomás en el monasterio de Santa María Magdalena de la Ciudad de Palma 1916, Nostra Senyora de Lluch Compèndi històric 1918, Biografía del MI SrD Miguel Maura…

Es forma el govern Antoni Maura-Francesc Cambó, conegut com d’Unió Nacional Francesc Cambó és nomenat ministre de Foment

Hi collaboraren Gabriel Maura Fermin, Al-Majori , Tomàs Forteza Ximelis , Bartomeu Ferrà Aliatar , Pere d’A Penya i Margalida Caimari

Els líders foren Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea i el marquès de Figueroa Amb la proclamació de la Segona República desaparegué

Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat Fou president de Lo Rat-Penat 1927-28

El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però,…

El liberal Práxedes Mateo Sagasta, cap de govern a Espanya Antoni Maura i Montaner, ministre d’Ultramar, presenta el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, que fracassa

Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas, Montero Ríos,…

Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i…

Amb el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari Pel març del 1891 es fusionà amb La Lealtad —òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d’Antoni Maura a Mallorca— i formà El Liberal Palmesano , portaveu del partit liberal fins al juliol del 1898