Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
estepa

Estepa blanca florida
© MC
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les cistàcies, de fulles enteres i oposades, de flors grosses, amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular.
L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’…
Múria en flor
Múria en flor
© MC
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, tomentosa, alta de 50 a 150 cm, de fulles basals sinuades i de flors grogues disposades en una grossa panícula.
Es fa en llocs incultes de la regió mediterrània
margall

Espiga de margall
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, atofada, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espigues denses, amb arestes llargues.
Es fa en vores de camins, erms, terrenys fressats, etc
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de…
mill gruà

Flor del mill gruà
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals
gatzerí

Branca florida de gatzerí
© MC
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 6 m d’alçada, de fulles el·líptiques acuminades i finament serrades, de flors blanques aplegades en raïms i de fruits drupacis petits, arrodonits, negres i molt acerbs.
Es fa en boscs humits dels Pirineus
morera

Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
pitòspor

Branca de pitòspor florida
© MC
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les pitosporàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles ovades, coriàcies, d’un verd fosc llustrós, o d’inflorescències terminals de flors petites, blanquinoses, molt fragants.
Procedeix de l’Orient llunyà i és molt comú en els jardins dels països temperats
escorça

Escorça de pi pinyer
© MC
Botànica
Part externa de l’arrel, la tija i les branques de les plantes llenyoses.
Normalment hom entén per escorça el conjunt de teixits situats per fora del càmbium, bé que a vegades hom en restringeix el sentit aplicant el nom als teixits produïts pel fellogen
calcida blanca

Flor de calcida blanca
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 70 cm, tomentosa, blanca, de fulles verdes, amb nervis tacats de blanc, i blanques per sota, lanceolades, dividides en lòbuls espinosos, i de flors en capítols purpuris, terminals, bastant grossos.
És abundant en vores de camins i camps incultes, a la zona mediterrània