Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
Manuel Corachan i Garcia
Cirurgià.
Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905 S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia Collaborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts 1926, i fundà la Clínica Corachan 19 de maig de 1921, entitat privada que publicà uns Anales 1925-35 d’aparició irregular Presidí 1932-34 l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques…
Oriol Casassas i Simó
Pediatria
Pediatre.
Llicenciat en medicina a Barcelona 1949, s’especialitzà en pediatria a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, publicà treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, participà en qualitat de coordinador o ponent en taules rodones, estudis, seminaris i publicacions sobre sociomedicina Hom pot esmentar L’hospitalització pediàtrica a Catalunya 1967, La pediatria en el suburbi 1968, La sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana 1970, Ecologia infantil factors…
Josep Crous i Caselles
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i fou nomenat catedràtic de patologia a la Universitat de València 1875 Fundà la revista “Archivos de la Medicina Valenciana” 1881 i publicà, entre d’altres obres mèdiques, Programa de patología médica 1877 i Discurso contra la inoculación colérica Ferrán 1885
Ricard Muñoz i Carbonero
Metge.
Deixeble i secretari de FMoliner i Nicolàs, es llicencià 1908 i s’especialitzà en radiologia Contribuí a la fundació de la Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana Presidí 1932 la Creu Roja local i fou professor d’història de la medicina Publicà alguns treballs científics
Bernat Fiol i Jaume
Metge frenòleg.
Es doctorà a Barcelona el 1806 A Palma es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de laBastida, Josep Amengual, etc Publicà a El Europeo 1824 fragments de la seva obra Tratado de anatomía , que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita
Pere Babot i Boixeda
Medicina
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona 1949-71, secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears 1934-37 i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general 1963-79
Emerencià Roig i Bofill

Emerencià Roig i Bofill
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890
Yonà ben Iṣḥaq ibn Biklariš
Història
Farmacòleg jueu al servei de la dinastia dels Banū Ḥūd.
Redactà en àrab, dedicat a Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, el Kitāb al-Musta'īnī , voluminós llibre de receptes mèdiques, on dóna el nom de les plantes en diverses llengües cultes, i també en la llengua vulgar, que ell denomina aljamia , de vegades fent distinció entre l’aljamia de Saragossa i la de València
Lleonard Jaques
Metge.
Ensenyà a Pisa i probablement a Florència Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Māsawayh i, en general, la medicina aràbiga Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes , 1533 i un comentari a la part patològica del Kitāb al-manṣūrī , d’al-Rāzī In nonum librum Rasis ad Almansorem , 1564
Francesc Guiu
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Rector de Sant Martí d’Extramurs de Barcelona, publicà una art de ben morir amb el títol Manual per dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort Barcelona s d, final del s XVIII-principi del XIX, que conté també orientacions mèdiques i higièniques per al tracte amb moribunds