Resultats de la cerca

El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…

Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla

Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell

Membre del Club de Rem Amposta, fou campió d’Espanya en dos sense timoner a Banyoles 1996, en quatre amb timoner a Legutiano 1997 i en quatre scull a Mequinensa 1998 Assolí vuit títols de campió de la Copa del Rei i sis campionats estatals amb la selecció catalana Guanyà diverses medalles en regates internacionals i disputà tots els Campionats del Món entre el 1995 i el 2002 Obtingué una medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Bari 1997 en la prova de quatre sense timoner

Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea L’any 1904 començà la collaboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària Adquirí la mina Andresita de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció a les de Torrevella Patí dificultats durant la guerra civil de 1936-39, especialment durant la batalla de l’Ebre Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys El 1973 fou absorbida per  Cros

Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell

Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la…

Fill de Guillem Ramon I de Montcada, de qui heretà la senescalia 1228-67 Prengué part en la conquesta de València i fou recompensat amb la torre dita, per això, de Montcada després Montcada de l’Horta, que vengué al rei el 1240 El 1253 cedí a la seva filla Constança de Montcada , en casar-se amb el comte Àlvar d'Urgell , les viles de Seròs i Mequinensa Anullat el matrimoni i casat aquest amb Cecília de Foix 1256, s’originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual fins i tot intervingué el rei Jaume I el 1258 Pere arribà a envair el comtat i s’apoderà de Ponts L’afer no acabà fins…

Cavaller aragonès, fill de Juan López de Sesé y López de la Torre Fervent urgellista, donà suport a Antonio de Luna, i l’acollí a les seves possessions després de l’assassinat de l’arquebisbe de Saragossa A causa d’això, ell i el seu fill García foren excomunicats Davant oferiments de l’abat de Valladolid, Diego Gómez de Fuensalida, procurador de l’infant Ferran de Castella, simulà canviar de partit, per la qual cosa pogué moure's lliurement pel regne i acudir a Mequinensa al costat d’Antonio de Luna per a constituir el parlament Pare i fill romangueren fins a la fi en el partit urgellista i…

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i canyissars, i pel que…