Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
biotina
Bioquímica
Factor de creixement present en totes les cèl·lules vives en petita quantitat.
Es presenta en forma de lamelles solubles en alcohol i acetona que es fonen a 232-233°C, de fórmula L’acció metabòlica de la biotina és deguda a la seva capacitat per a fixar el diòxid de carboni quan va lligada a un enzim especial aquesta incorporació és endergònica i consumeix ATP, i el complex carboxibiotina-enzim resta com a diòxid de carboni actiu capaç de lliurar el fragment carboxílic a qualsevol altra molècula carboxilant-la Forma part del complex vitamínic B, i es troba en el rovell d’ou, en el fetge, en la llet i en molts vegetals, i presenta en alguns casos diversa…
El que cal saber de l’hemocromatosi
Patologia humana
L’hemocromatosi constitueix una malaltia metabòlica caracteritzada per un dipòsit progressiu de ferro i la posterior acumulació d’aquest mineral en diversos teixits de l’organisme, fonamentalment al fetge, el cor, el pàncrees i la glàndula hipòfisi, que inicialment es manifesta amb somnolència, pèrdua de pes, enfosquiment de la pell i pèrdua del desig sexual i que, més endavant, en absència de tractament, es complica amb diverses afeccions greus i irreversibles, com ara cirrosi hepàtica o insuficiència cardíaca L’hemocromatosi sol ésser provocada per una alteració genètica que es…
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i benzè, i…
Fisiologia de l’aparell càrdio-vascular
Fisiologia humana
L’aparell càrdio-vascular té com a funció fonamental procurar la circulació de la sang per tot l’organisme per aquest motiu és també anomenat sistema circulatori Quan circula per l’interior de l’aparell càrdio-vascular, la sang es proveeix d’oxigen als pulmons i de substàncies nutritives a l’aparell digestiu, que transporta a tots els teixits orgànics alhora, també recull els productes de rebuig metabòlic dels teixits i els duu als òrgans responsables d’eliminar-los, i, a més, serveix de vehicle a una sèrie de substàncies, com per exemple les hormones, que es dirigeixen d’un sector de l’…
implantació
Introducció subcutània d’un medicament sòlid amb la finalitat principal d’aconseguir una absorció metabòlica lenta.
mitocondri

El mitocondri
© fototeca.cat
Biologia
Inclusió citoplasmàtica granular de forma esfèrica o allargada, d’uns 10 μ de llarg i d’1,5 μ de diàmetre, que es presenta en totes les cèl·lules eucariotes.
El nombre de mitocondris depèn de l’espècie, de l’estat funcional i de les condicions de vida de la cèllula L’origen és discutit, però coexisteixen dues teories per formació de novo a la matriu citoplasmàtica no demostrada o per bipartició o replegament de la membrana nuclear, de la membrana plasmàtica, del reticle endoplasmàtic o de l’aparell de Golgi L’observació al microscopi electrònic ha revelat una estructura complexa l’embolcall extern és format per un full extern i un d’intern, separats per un espai d’uns 90Å, cadascun dels quals té l’estructura de doble membrana, semblant a la…
fibrosi quística
Patologia humana
Afecció metabòlica hereditària amb caràcter recessiu, caracteritzada per l’anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.
L’excés de mucositats secretades obstrueixen les vies fins i tot els intestins, els bronquis i els conductes pancreàtics, i els nivells de sodi i clor de la suor augmenten constantment Se sol presentar a la infantesa i es manifesta per manca de creixement, infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i emfisema El 1989 hom aconseguí d’identificar el gen l’alteració del qual és responsable de la fibrosi quística, localitzat en el cromosoma 7 Aquest gen alterat dona lloc a la producció d’una proteïna defectuosa, que encara no ha estat identificada, tot i que, per mitjà de procediments…
tomografia per emissió de positrons
Tècnica de diagnosi basada en la imatgeria electrònica no òptica mitjançant la qual hom pot obtenir imatges de talls tomogràfics de l’organisme utilitzant molècules radioactives que emeten positrons.
A diferència d’altres tècniques relacionades com la tomografia axial per computadora o TAC, basada en la utilització de raigs X, que només permeten d’obtenir imatges estructurals de l’organisme, la TEP possibilita la realització d’estudis funcionals, amb l’obtenció d’imatges d’activitat fisiològica El procediment consisteix a administrar al pacient algun compost amb una activitat fisiològica a l’òrgan que hom desitja estudiar, però marcat mitjançant la unió d’isòtops radioactius de vida curta emissors de positrons que no alterin llur constitució química com el C 11 , el N 13 o l’…
Societat Catalana de Biologia
Denominació que adoptà la Societat de Biologia de Barcelona quan reprengué les activitats interrompudes el 1939.
Una primera sessió, clandestina, tingué lloc el 1954 amb una conferència de JTrueta sobre poliomielitis fins el 1962 no començaren les seves activitats regulars que, sobretot a partir de la darreria dels anys setanta, han adquirit una gran volada El 1963 fou represa la publicació dels Treballs substituït, però, pel Butlletí entre el 1975 i el 1982, que ha arribat al número 39 1986 i ha dedicat volums d’homenatge a LCervera, JTrias i Pujol, APi i Sunyer, PBabot, etc i volums corresponents als colloquis celebrats, alguns dels quals com ara, Cap on va la Biologia , 1971 assoliren un ressò…
Fisiologia del sistema endocrí
Fisiologia humana
El sistema endocrí té funcions molt variades, algunes de les quals involucren l’organisme en el seu conjunt —com, per exemple, el creixement corporal, l’activitat metabòlica cellular, l’aprofitament de les substàncies nutritives, el desenvolupament de les característiques sexuals, el control del sistema reproductiu, o la regulació del líquid i dels minerals orgànics—, mentre que d’altres —com ara la pigmentació cutània, la secreció mamària de llet o les contraccions uterines durant l’embaràs— són desenvolupades per òrgans específics Totes aquestes funcions es duen a terme…