Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
Ibn Zuhr
Medicina
Família andalusina originària de Xàtiva, estirp de metges il·lustres.
Entre els més importants d’aquests cal esmentar Abū Marwān ’Abd al-Malik , Abū-l-’Alā’ Zuhr, Abū Marwān ibn Zuhr
Castellserà
Sector o indret
Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja al segle XVIII al del Cint, en el municipi de l'Espunyola (Berguedà).
Se situava al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, també coneguda com a Sant Nicolau i Sant Cebrià i, posteriorment, per Sants Metges, venerats a la comarca des del segle XVI L’església, molt malmesa, fou construïda de nou en un emplaçament proper, a l’últim terç del segle XIX, i està dedicada als Sants Metges
Josep Maria Calbet i Camarasa
Medicina
Metge.
Professor d’història de la medicina a la Universitat de Barcelona, ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya 1967, les preocupacions socials dels metges catalans 1976, els corrents ideològics a la medicina catalana del s XIX i l’obra de Pere FMonlau, de GSentiñón i dels homeòpates És autor, juntament amb JCorbella, del Diccionari biogràfic de metges catalans 1981-83
metge | metgessa
Medicina
Persona que és llicenciada en medicina o que té autorització per a exercir-la.
Als PaïsosCatalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i…
Ermenegild Puig i Sais
Metge.
Es llicencià a Barcelona el 1886 Des del 1900 pertangué a l’Hospital del Sagrat Cor, on realitzà tota la labor científica, especialment sobre malalties infeccioses Arribà a ésser director de la Policlínica i cap dels serveis de medicina general Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1914-16 i del Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1834 Fou el primer president del Sindicat de Metges de Catalunya 1920
ètica mèdica
Medicina
Conjunt de regles que distingeixen la conducta professional dels metges.
arquiatre
Història
Títol dels metges de l’antiga Roma, lligats a la cort imperial, i després donat, per extensió, als metges que tenien una activitat oficial.
Francesc Ferrer i Solervicens
Metge.
Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908 Professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica a Saragossa 1914 i a Barcelona 1915, adscrit a la càtedra de Martí Vallejo Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges Donà una gran importància a l’exploració clínica confirmada per l’anàlisi anatomicopatològica Collaborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia Fou ponent del Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca
Ignac Fülöp Semmelweis
Tocòleg hongarès, més conegut pel nom alemany d’Ignaz Semmelweis.
Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des Kindbettfiebers…
Manuel Camps i Clemente
Medicina
Metge i historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les seves obres cal…