Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
Donació de la vila de Perpinyà i del comtat de Rosselló
Art romànic
Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo Et amplius…
canvi funcional
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que s’esdevé quan un mot que pertany a una determinada classe, definida per una funció característica, passa a adquirir la funció definidora d’una altra.
Així, el mot petit d' el meu fill petit pertany a la classe dels adjectius i el d' el petit dels meus fills pertany a la dels substantius En l’expressió cafè cafè el primer mot pertany a la classe dels substantius i el segon a la classe dels adjectius Aquest fenomen és anomenat també metàbasi
Ramon Ribera i Llobet
Literatura catalana
Escriptor.
Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916, i escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922 i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes
Antoni Serra i Bauçà
Literatura catalana
Historiografia catalana
Narrador, memorialista i periodista.
Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva , Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó , Serra d’Or i Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…
, ,
Leandre Roura i Garriga
Literatura catalana
Escriptor.
Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’un estil popular Cal destacar-ne, El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957
Florenci Mauné i Marimont
Música
Instrumentista, compositor i director.
Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell 1956 Algunes de les seves sardanes més conegudes són Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres
Leandre Roura i Garriga
Literatura catalana
Poeta, prosista i dramaturg.
Redactor de la “Revista de Sabadell”, publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957
adjectivació
Gramàtica
Fenomen pel qual un mot (especialment un substantiu) que normalment no té una funció d’adjectiu, passa a assumir aquest ofici.
Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així
Pere-Jordi Bassegoda i Musté
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura
Poeta i arquitecte.
Fou premiat als Jocs Florals 1912 i en altres certàmens 1911, 1918 la collecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília
Carles Magrinyà i Solé
Literatura catalana
Poeta.
Publicà la seva obra, d’estètica noucentista i carneriana, en algunes revistes com “Ofrena”, i més tard la recollí en els volums Esteles de llum 1920 i El meu hort ha florit 1927 També traduí les Elegies de Tibul 1925 per a la Fundació Bernat Metge, en collaboració amb Joan Mínguez, i als anys trenta obres de Heinrich Hauser per a la “Biblioteca A Tot Vent” de Proa