Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
codicologia
Diplomàtica i altres branques
Ciència del llibre manuscrit que consisteix en l’estudi arqueològic dels còdexs (també, de llibres impresos antics), en tots els components que permeten de refer-ne la història completa.
La codicologia, doncs, s’ocupa de la forma externa rotlle, còdex, la matèria papir, pergamí, paper i la preparació puntejat, ratllat, la composició dels quaderns alteracions d’ordre, afegits i folis mancants, l’escriptura paleografia, la distribució del text columnes, marges, glosses, indicacions auxiliars, colofons, les illustracions miniatures, caplletres, el sistema de còpia o transcripció del text les peciae , el dictat pecia, l’enquadernació, l’estat de conservació, les restauracions i tots els altres aspectes Com a ciència autònoma, la codicologia s’ha separat de la…
Ponç de Copons
Cristianisme
Abat de Benifassà (1311-16) i de Poblet (1316-48).
Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrent de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels feits de Jaume I, que es conservava el cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures
Turfan
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Xinjiang Uygur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Oasi i antic centre caravaner en la ruta de la seda, al peu del Tian Shan, fou lloc de pas del budisme cap a l’Orient i fou capital dels uigurs s VIII-IX Hi ha restes de nombrosos monestirs, en els quals hom ha trobat frescs importants, on les influències xineses es van sobreposant a poc a poc als primers motius hellenisticoiranians i hindús s VII-X També hi apareixen motius maniqueus Al llarg de quatre expedicions 1902-14, AGrünwedel i AAvon Le Coq descobriren nombrosos manuscrits i miniatures maniqueus
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
Cantigas de Santa Maria
Música
Recull de més de 400 cantigas (cantiga) en llengua galaicoportuguesa de caràcter religiós atribuïdes al rei Alfons X el Savi de Castella-Lleó (1221-1284).
La major part són de caràcter narratiu i expliquen miracles de la Mare de Déu, les anomenades cantigas de como La resta són de lloança, més líriques, i reben el nom de cantigas de loor , molt properes a les cançons amoroses del món trobadoresc La collecció s’ha conservat copiada en quatre manuscrits, tres d’ells musicals, en els quals hi ha alguns dels còdexs peninsulars més bells de tota l’Edat Mitjana per les seves miniatures El principal és el còdex Tj1 d’El Escorial A part de la riquesa material dels manuscrits, un altre fet distintiu és que gairebé es poden considerar…
Josep Camaron i Bonanat
Dibuix de Josep Camaron i Bonanat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País…
Wilhelm Neuss
Art
Cristianisme
Historiador de l’art i de l’Església alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…
Cançoner d’Ajuda
Música
Conjuntament amb els cançoners de la Biblioteca Vaticana i el Colocci-Brancuti, és un dels tres grans cançoners medievals galaicoportuguesos.
Ha estat conegut també amb els noms de Cancioneiro do Conde de Barcellos , Cancioneiro do Nobiliario do Conde de Barcellos , Cancioneiro d’Evora i Cancioneiro do Colegio dos Nobres de Lisboa Fou recopilat l’any 1280 a la cort de Don Dionís, i actualment es conserva a la Biblioteca da Ajuda de Lisboa Format per 88 pergamins relligats en un volum, conté 310 poemes, 304 dels quals són cantigas d’amor d’influència occitana El cançoner, inacabat, no té notació musical, tot i que s’hi deixà l’espai corresponent, i només conté setze de les trenta miniatures previstes, en les quals…
Liber feudorum maior
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats que s’hi integraren.
El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…
Andreu Marçal de Sax

La batalla del Puig, obra atribuïda a Andreu Marçal de Sax
© Victoria and Albert Museum
Pintura
Pintor.
D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat…