Resultats de la cerca

Extrem esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1975, jugà 14 partits de Lliga en dues temporades 1975-77 Marxà al Racing de Santander i, posteriorment, jugà al Valladolid, al Terrassa, al Sabadell i acabà la temporada 1982-83 al Sant Andreu Disputà un partit en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Soci del Reial Club de Tennis del Turó des del 1922, fou jugador de segona categoria i capità de l’equip espanyol de la Copa Davis durant la dècada de 1940 Presidí la Federació Catalana de Tennis 1964-75 i fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-75 El 1975 rebé la medalla al mèrit tennístic d’ambdues federacions

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

Formada al Club Olímpic Vidreres, fou també atleta del Girona Costa Brava Club Atlètic Palafrugell i del Club Atletisme Lloret-La Selva Fou campiona 2006 i subcampiona 2000, 2004 de Catalunya de salt d’alçada

S’inicià a la Unió Esportiva Sarrià, i el 2004 entrà al planter del Futbol Club Barcelona La temporada 2007-08 debutà amb el primer equip Extrem dret, fou cedit al BM Huesca 2009-10, 2011-13, les dues darreres campanyes a la màxima categoria estatal, i la temporada 2010-11 compaginà el Barça B amb el primer equip El 2013 jugà cedit una mesos al CB Ciudad de Logroño, i posteriorment s’incorporà al primer equip del FC Barcelona, amb el qual ha guanyat el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011, 2014, 2015, 2017, la Copa Asobal 2013, 2014, 2015, 2016, la Copa del Rei 2009, 2014, 2015, 2017,…

Vida El seu pare fou el poeta Carles Fages i de Climent , que ocasionalment exercí de productor amb la seva marca Producciones De Climent Mosquita en palacio , 1942, Joan Parellada Abandonà la carrera de dret per la de periodisme Responsable de les relacions amb els mitjans de comunicació en la tancada d’intellectuals de Montserrat durant el procés de Burgos, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya Exiliat a París 1971-75, hi feu de corresponsal de Tele-exprés , i com a militant del PSUC fins el 1985 fou secretari de Santiago Carrillo La seva etapa de cineclubista s’inicià el…

Doctorat en ciències químiques El 1947 fou nomenat conseller delegat de Derivados Forestales —de la qual fou propietari des del 1972—, empresa que patentà i comercialitzà amb gran èxit un producte consistent en formol concentrat extret de la fusta amb un mètode de la seva invenció Amb l’acumulació de patents la companyia es consolidà com un líder mundial en la fabricació de paraformaldehid i altres productes del sector Inicià la seva activitat filantròpica la dècada de 1960 amb una donació a la residència Casa Pairal de Vilassar de Mar El 1977 refundà el Rotary Club després de la dictadura…

El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges destacats Però…

Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil Equador Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio , que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada Morí sense…

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712,…