Resultats de la cerca
Es mostren 551 resultats
música bretona
Música
Art musical desenvolupat al país bretó.
La primera originalitat de la música bretona consisteix en el seu sistema modal Utilitza tretze modes diferents, alguns d’anàlegs als antics modes grecs, bé que no en procedeixen, més els modes major i menor Les melodies vocals antigues, cançons i càntics, ofereixen els exemples més concloents d’aquest sistema Louis Albert Bourgault Ducoudray 1840-1910 féu en aquest camp investigacions decisives La cançó popular, sigui balada històrica, cançó d’amor o de dansa, ha tingut sempre un lloc d’excepció a Bretanya, i s’ha modernitzat amb cantants compositors…
Joan Damascè
Música
Teòleg i compositor d’himnes bizantí.
Nasqué dins una família cristiana adinerada i rebé una completa formació clàssica i religiosa Fou un dels darrers pares de l’Església grecs Entrà al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem, on restà tota la seva vida La seva obra teològica es consagrà a la lluita contra la iconoclàstia i el seu escrit més important és La font del coneixement Segons la tradició bizantina, fou el creador dels vuit modes eclesiàstics i s’encarregà d’escriure l' Okt´oeckhos , un llibre litúrgic que conté els oficis ordinaris de tot l’any, estructurats d’acord amb aquests vuit modes…
escala
Música
Disposició de greu a agut (o d’agut a greu) de les notes d’un mode en el límit d’una octava.
Es pot dir que l’escala és una presentació melòdica del sistema de quintes que, en limitar-la a l’octava, s’utilitza també per a indicar el mode ja que la seva nota greu i aguda és la tònica Les escales de do major i mi frigi, per exemple, comparteixen el mateix conjunt de set notes de la sèrie de quintes, però expressen tons do i mi i modes major i frigi diferents ex 1 De fet, alguns teòrics consideren l’escala com a teòricament illimitada, i la gamma com el fragment concret d’escala d’àmbit d’octava que expressa el mode Per a la resta, gamma i escala són considerades com a…
esquimal
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Família lingüística, branca de la família esquimoaleuta.
Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic Té singular, plural i dual En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu,…
instruments de règim lliure
Música
Instruments musicals en què la producció d’un so només exigeix una actuació puntual i de curta durada per part de l’instrumentista.
Bàsicament s’hi inclouen els instruments de corda pinçada guitarra, clavicèmbal, arpa i percudida clavicordi, piano, i els de percussió Des del punt de vista físic, aquesta interacció puntual entre instrumentista i instrument es descriu com una aportació instantània d’energia Quan es tracta del pinçament d’una corda, l’energia aportada és elàstica, i és més gran com més gran és la deformació inicial de la corda Si es tracta d’una percussió, llavors és energia cinètica, que és més gran com més gran sigui la velocitat inicial comunicada mitjançant el cop Aproximadament, l’energia elàstica és…