Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
diagrama de constel·lació
Representació plana, en forma de diagrama polar, del mòdul i de la fase dels símbols transmesos en una comunicació digital, que queden representats per punts.
Les trajectòries entre punts són un indicador de l’amplada de banda del sistema de comunicacions, mentre que el grau de nitidesa dels punts dóna informació sobre el grau de soroll En modulacions multinivell modulació, el nombre de punts d’una constellació té relació directa amb el nombre de nivells de la modulació, i, com més punts, més eficiència bit i menys robustesa davant de canals de comunicació sorollosos
HiperMAN
Telecomunicacions
Estàndard de l’ETSI per a sistemes fixos d’accés sense fils de banda ampla.
Els sistemes de comunicació operen en la banda de 2 GHz a 11 GHz, utilitzant la tècnica de modulació multiportadora OFDM i considerant diferents tipus de modulació adaptativa, des de QPSK fins a 64-QAM El grup de treball d’ETSI HiperMAN ha collaborat amb el del IEEE WirelessMAN estàndard 80216a, i ambdós grups acordaren en la definició de les especificacions dels estàndards el 2004, capes físiques OFDM similars, facilitant així la interoperabilitat
HiperLAN
Electrònica i informàtica
Estàndard europeu per a xarxes internes (LAN) de banda ampla via ràdio que pot treballar a la banda d’1,5 a 5,3 GHz.
Primer es definiren les xarxes Hiperlan I, que es basaven en una modulació GMSK i permetien velocitats de fins a 20 Mbps, operant a la banda de 5 Ghz Després aparegué l’Hiperlan II, amb modulació OFDM i més pensat per a comunicacions a l’interior dels edificis, on els problemes de fàding són més importants La seva cobertura és de l’ordre dels 150 m, i permet velocitats de fins a 54 Mbps L’Hiperlan II està pensat com a complement del sistema UMTS
sistema de telecomunicacions aire-terra
Sistema europeu de radiotelefonia digital dissenyat per a connectar avions en vol amb estacions terrestres amb accés a la xarxa telefònica pública.
Opera en la banda L d’1,67 a 1,8 GHz Malgrat el nom, el TFTS és bidireccional terra-aire i aire-terra Utilitza multiplexat TDMA i fa servir un tipus de modulació QPSK anomenada pi/4 diferencial pi/4 DQPSK que suavitza les transicions entre símbols i facilita el disseny de les etapes de potència modulació El TFTS és un sistema cellular, i quan es vol trucar des de terra és tractat com un operador més de telefonia mòbil GSM El TFTS també es denomina GSM-A, que vol dir GSM aeronàutic
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…
tonicalització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en tònica com a resultat de la seva caracterització amb trets propis de la tònica.
Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització passiva es…
tremolor en equips d’àudio
Fenomen que es produeix en cintes d’àudio a causa del sistema electromecànic de tracció i l’elasticitat de la cinta.
Es manifesta com una modulació de freqüència indesitjada que falsifica els senyals, especialment a baixes freqüències
enharmonia
Música
Relació existent en el sistema temperat entre dos sons musicals de nom diferent però molt pròxims, com el fa diesi i el sol bemoll.
Només és homòfona en els instruments de teclat, afinats segons el temperament igual La relació enharmònica té un paper important en la modulació
tonalitat paral·lela
Música
Tonalitat que, canviant el mode, manté la mateixa tònica que una tonalitat de referència.
Així, per exemple, la tonalitat parallela de re major és re menor La modulació a la tonalitat parallela és un recurs expressiu que fou molt utilitzat en el Romanticisme