Resultats de la cerca

Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques

Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884

Llicenciat en dret 1913, publicà diversos poemes, en català i castellà, en periòdics valencians Fundà a València la Joventut Maurista durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo Collaborà en la fundació de la Unión Monárquica 1930 Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936

Els partits independentistes de diversos territoris de l’Estat espanyol ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP s’absenten en l’acte d’obertura de la 14a legislatura espanyola, presidit per Felip VI El gest és una protesta contra el monarca i va acompanyat de la declaració conjunta “No tenim rei”, en la qual denuncien la continuïtat amb el franquisme de la institució monàrquica i l’actitud autoritària del titular actual envers Catalunya, el País Basc i Galícia

Funcionari colonial, el 1810 s’uní als independentistes Fou un dels més fidels lloctinents de Bolívar, i el 1827 dirigí la repressió contra els autors del complot contra Bolívar La qüestió monàrquica l’enfrontà, però, a aquest, i després de la separació de Veneçuela i de la destitució del president Pedro Mosquera assolí el poder 1830 Militar autoritari, menà una política confusa, i finalment dimití, però encara fou ministre de guerra i marina 1837-39 i 1842-45

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya

Fundà l’Action Française 1899, monàrquica, i fou director del diari del mateix nom des del 1908, antirepublicà i antidemocràtic Condemnat a mort el 1945, fou indultat Adscrit al classicisme estètic, escriví L’avenir de l’intelligence 1905 i Romanticisme et révolution 1925 Publicà, encara, obres de teoria política Dictionnaire politique et critique , 1934 De la colère à la justice , 1942, de crítica literària Anthinéa, La sagesse de Mistral, Poésie et vérité i de poesia Inscriptions i La musique intérieure , 1925

Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat

En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…

Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les descrites per Homer…