Resultats de la cerca

L’olotí Antoni Soler i Ramos, monjo jerònim d’El Escorial escriu el seu polèmic tractat musical Llave de la modulación y antigüedades de la música

El 925 destronà el seu cosí Alfons Froilaz “el Geperut” fill i successor de Fruela II Immediatament fou nomenat rei de Lleó A la mort del seu germà Sanç 929, Alfons incorporà novament Galícia al regne de Lleó El 931, entristit per la mort de la seva muller Onneca, abdicà a favor de Ramir, el seu germà petit, i entrà al monestir de Sahagún Un any més tard, però, penedit de la seva decisió, anà a Simancas i es féu proclamar altre cop rei Aviat retornà al monestir, bé que per poc temps Mentre Ramir ajudava els toledans enfrontats amb l’exèrcit cordovès, Alfons ho aprofità per entrar a Lleó i…

Fet presoner 860 a Al-Kaštil per l’emir Muḥammad I de Còrdova — de qui després fou consogre — , residí a Còrdova fins al seu alliberament, el 879 La seva germana Ènnega fou muller del comte Asnar II d’Aragó El 905 renuncià la corona en el seu besnet Garcia II, menor d’edat, i professà com a monjo al monestir de Leire

Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la seva condició…

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però…

Es formà a Reichenau i a Würzburg i fou monjo a Einsiedeln Bisbe de Ratisbona 972, hi organitzà el bisbat i la vida monàstica Apòstol dels bohemis, creà el bisbat de Praga 975 La seva festa se celebra el 31 d’octubre

Abat de Montserrat 1645-49 Es formà a l’escolania de Montserrat i professà com a monjo el 1619 Fou nomenat predicador i, successivament, prior de Sant Pere dels Arquells Segarra, de Castellfollit de Riubregós Anoia i d’Obaneres Burgos El 1645, quan era governador de les baronies de l’abadiat, fou nomenat abat per un quadrienni, sense intervenció de la corona de Castella a causa de la guerra dels Segadors Restaurà l’abadia i en millorà els béns Autor d’un Memorial o tratado de los niños escolanes y seminario de Nuestra Señora de Montserrat Tolosa, 1650