Resultats de la cerca

A vuit anys fou admès com a nen cantor a la catedral de Saragossa Probablement en aquesta seu coincidí amb els seus germans José i Valero El 1731 obtingué la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1761 fou membre del tribunal d’oposicions per a la plaça d’organista de la catedral de València, que guanyà Manuel Narro En el decurs de la seva tasca d’organista a la seu tortosina tingué com a mestres de capella Josep Escorihuela i Valero Moreno Polo, el seu germà Joaquín Iturralde fou el successor com a organista de la catedral de Tortosa…

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

Conreà la pintura d’història — El príncep de Viana Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa—, el tema literari —inspirant-se en Don Quixot — i els retrats oficials Alfons XIII , la Reina Victòria Eugènia Influït per MFortuny, treballà amb una tècnica minuciosa

Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de Ferrer i dels…