Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
veguero
Història
Petit conreador de tabac a Cuba.
Els vegueros sorgiren al s XVII, quan s’estengué a Europa l’ús del tabac La majoria procedien de les Canàries, i s’organitzaren en petites plantacions, enfrontades als interessos dels latifundistes i dels grans comerciants La implantació 1717, per part de la corona castellana, de l’estanc del tabac, motivà que durant el primer quart del s XVIII els vegueros es revoltessin diverses vegades
lleis frumentàries
Dret romà
Lleis romanes que regulaven l’abastament del blat.
La de Gai Grac 122 aC feu vendre el blat per sota el preu de cost l’any 61 aC el senat manà de fer distribucions de blat gratuïtes i, d’aquesta disposició, en feu fer llei Clodi l’any 57 aC, cosa que posà un precedent que s’allargà als temps de l’Imperi i motivà una pressió fiscal per tal de subvenir a aquestes despeses
document
Dret
Escriptura que expressa declaracions de voluntat positives o negatives, o bé fets i drets.
Els documents poden ésser públics , que són els que han estat autoritzats per un notari o un empleat públic competent, amb les solemnitat requerides per la llei, o privats , quan solament han estat signats pels interessats, sense cap altra formalitat Els públics tenen valor probatorti, àdhuc contra tercers resepcte al fet que motiva l’atorgament, a llur data i a les declaracions que li van consignades
Juan Bravo Murillo
Història
Polític castellà.
Afiliat al partit moderat, el 1837 fou diputat i el 1847 ministre de gràcia i justícia Participà en molts dels governs Narváez, i des del ministeri de finances intentà d’anivellar el pressupost i de posar ordre en el deute públic Negocià el concordat del 1853 amb la Santa Seu Intentà d’imposar una nova constitució de signe ultraconservador, fet que motivà la seva sortida del govern
indult
Dret penal
Gràcia especial per la qual hom perdona algú o molts de tota, o d’una part, la pena a què havien estat condemnats.
A diferència de l’amnistia, l’indult no anulla l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna L’indult tendeix a reparar fins on sigui possible les conseqüències dels errors judicials i constitueix un mitjà per a reduir els casos d’aplicació de la pena capital en els països on aquesta és encara vigent A l’Estat espanyol no és permesa la concessió d’indults amb caràcter general
Albert Bosch i Fustagueras
Història
Política
Enginyer i polític.
Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment 1895 Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60 000 madrilenys, que motivà la seva dimissió Publicà una Colección de discursos políticos 1889 i Manual de astronomía popular 1896
marquesa de Sévigné
La marquesa de Sévigné, de Pierre Mignard
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Marie de Rabutin-Chantal, escriptora francesa.
L’allunyament de la seva filla, quan aquesta es casà amb el comte de Grignan, motivà una abundant producció de Lettres 1725, amb successives recopilacions, si bé les seves cartes tingueren també altres destinataris, com Charles de Sévigné, Mme de La Fayette, el seu cosí Bussy-Rabutin, etc Aquesta correspondència reflecteix la vida de la cort de Versalles i de la vida provinciana durant l’època de Lluís XIV
Nezahualcóyotl
Ciutat
Ciutat de Mèxic, a l’estat de Mèxic, situat al NE de la vall de Mèxic, als afores de la capital.
Fundada al començament del s XX amb el dessecament del llac de Texcoco, bé que presentava unes condicions clarament insalubres, la proximitat amb la capital n'afavorí el ràpid creixement La manca d’infraestructures motivà la intervenció governamental el 1958 L’any 1963, amb l’agregació de diverses poblacions circumdants assolí l’estatut de municipi amb administració pròpia És comunicada per autopista amb Ciutat de Mèxic, de la qual és fortament dependent
Diego Portales
Història
Política
Polític xilè.
L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat
Jean-Joseph-Bonaventure Laurens
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Música
Dibuixant, escriptor i músic provençal.
Radicat a Montpeller des del 1829, on fou organista Amic de Mendelssohn i Schumann Viatger romàntic, collaborà amb el baró Taylor Entre els seus llibres sobresurt Souvenirs d’un voyage d’art à l’île de Majorque 1840, molt illustrat, que aplega les visions d’un viatge fet durant la tardor del 1839, publicació que motivà que George Sand recollís les experiències del seu viatge a l’illa anterior al d’ella