Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
xumet
Objecte, generalment de goma i en forma de mugró, que hom posa a la boca dels nodrissons perquè xumin.
conducte galactòfor
Anatomia
Cadascun dels conductes excretors de les glàndules mamàries que, en nombre de quinze a vint, s’obren en el mugró.
També és anomenat conducte lactífer
malaltia de Paget
Patologia humana
Carcinoma de la mamella, de tipus canalicular, que es manifesta com una lesió indurada i escatosa o ulcerada en el mugró.
Exploració del sistema nerviós del nounat
Una de les parts més importants de l’avaluació del nounat és l’examen del sistema nerviós, perquè, a més de servir per a detectar les anomalies pròpies d’aquesta part de l’organisme, indica el grau de maduresa del nadó En el moment de néixer, no es pot considerar que l’infant sigui un ésser humà completament madur, ja que encara no disposa de la capacitat de pensar la finalitat dels seus actes i és incapaç de realitzar moviments o accions voluntàries Durant els mesos següents anirà madurant i adquirirà aquestes capacitats Tanmateix, de moment es mou bàsicament per reflexos , és a dir,…
tetina
Peça generalment de goma, de forma semblant a un mugró de dona, que hom posa al coll del biberó, per on l’infant xucla la llet.
Origen i evolució dels grans grups de mamífers
Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…
puntal de Meca
Petit planell (1 058 m alt.) encinglerat que forma un contrafort septentrional de la serra del Mugró, la qual limita per l’W la foia d’Aiora (Vall de Cofrents, al límit amb Múrcia).
Damunt seu hi ha les restes d’un antic poblat ibèric, amb mostres notables de ceràmica
arcangiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, de cèl·lules perdurables, diferents dels cists típics, i cossos fructífers, irregularment inflats o corbats, que viuen en la matèria orgànica, al mugró de diversos mamífers i sobre els líquens.
Comprèn només dos gèneres Archangium i Stelangium
biberó
Recipient, generalment de vidre o de plàstic, de formes diferents i d’una cabuda aproximada de 250 ml, amb un broc on hom posa una tetina a tall de mugró, emprat per a l’alletament artificial dels infants.
Les agaricàcies: camperols, xampinyons, pentinelles i afins
El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…