Resultats de la cerca

Com la major part de moments de l’art i l’arquitectura catalans, el Noucentisme va ser fortament ambigu naixia de les mateixes arrels que el Modernisme però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s’hi Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser promotor del Noucentisme, canviant medievalisme goticista per classicisme mediterrani, i Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, va fer obres declaradament noucentistes També va ser inicialment Barcelona el focus difusor de la nova estètica classicista i mediterranista Els grups escolars…

Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…

Desenvolupament enciclopèdic El poemari aplega, corregits, els textos ja apareguts en el seu anterior llibre Trossos , 1916 i en diverses revistes Va precedit d’una “Carta prefaci” de Guillaume Apollinaire, una forma de reconèixer-ne el mestratge El llibre constitueix un catàleg de les manifestacions avantguardistes catalanes vinculades al cubisme i també remet ja, en certa manera, a l’especial noció de classicisme que l’autor defensà més endavant Mitjançant l’experimentació que li ofereixen els procediments constructius de les primeres avantguardes històriques, Junoy elabora un seguit de…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia Fou un dels fundadors de la revista Presència  i també en fou director 1968-80 Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés , entre el 1955 i el 1963 collaborà  a Ràdio Girona conduint diversos programes Fou director del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l’Associació de Premsa de Girona 1977 i, el 1985, del Collegi de…

Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908,…

Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern de l’aparell productiu La…

Fill d’ Enric Claudi Girbal  i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal S’…

En són precedents els projectes de Puig i Cadafalch 1905, per a fer-la a la plaça de les Glòries Catalanes, i la fallida Exposició d’Indústries Elèctriques 1916, ideada per Francesc Cambó Puig feu un projecte per a urbanitzar aquella muntanya, i d’aquest i d’un altre de Domènech i Montaner 1919 en fou feta una síntesi Organitzada per l’ajuntament de la Dictadura amb l’ajuda de l’estat, l’alcalde baró de Viver en presidí la junta directiva el marquès de Foronda en fou el director efectiu Representà un endeutament greu per a la ciutat, fins al punt que la Comissió de Responsabilitats de l’…

Vida i obra Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, es doctorà a Madrid el 1902 i fou catedràtic d’ètica a la UB 1912-49 Participà en l’ Almanac dels Noucentistes 1911, fundà l’Archivo de Psicología y Ética Hispanas 1912 i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, que publicà el Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya 1922, i formà part de diverses institucions científiques i culturals Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de…

És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar  La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…