Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
el Carmel

El turó del Carmel
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (a l’antic terme d’Horta), al vessant septentrional del turó del Carmel, o turó d’en Móra (267 m alt.), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.
Els anys vint era format principalment per torres d’estiueig a partir del 1950 hom hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda El pendent agreuja la manca de planificació urbanística Els serveis i les comunicacions són molt deficitaris, i fins a mitjan anys vuitanta hom no inicià obres per a millorar les infraestructures Fins el 1992 hi hagué nuclis de barraques La població és principalment d’origen andalús El santuari del Carmel la Mare de Déu del Carmel donà nom al turó i al barri Convertit en parròquia el 1963, fou…
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé
Cristianisme
Monjo reformador.
Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició…
Cîteaux
Monestir
Monestir borgonyó, cap de l’orde del Cister cistercenc
), situat prop de Dijon (diòcesi de Chalon-sur-Saône).
Fou fundat per Robert, abat de Molesme, en cercar una vida més austera i fidel a la regla de sant Benet, com a reacció contra la riquesa, l’esclat social i la complicació de la vida i la litúrgia de Cluny Jurídicament establerts el 21 de març de 1098 i edificada la primera església el 1099, els monjos començaren a colonitzar els boscs i els ermots donació de Rainald de Beaune Les seves fundacions directes foren vint-i-vuit, tres de les quals a la península Ibèrica i una a Catalunya —Escarp 1213— Les quatre primeres ocupen un lloc privilegiat La Ferté 1113, Pontigny 1114, Claravall i Morimond…
John Peckham
Cristianisme
Teòleg anglès.
Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i, sobretot,…
sàbat
Judaisme
Setè dia de la setmana hebrea (šabbāt), consagrat a Jahvè, en què hom interromp el treball.
La Bíblia n'explica l’etiologia amb el descans de Déu en acabar l’obra de la creació Com cada dia de la setmana hebrea, s’inicia al capvespre anterior i acaba a la posta de sol del mateix dia L’oració introductòria del qiddūš , durant el sopar del divendres, el consagra al repòs i a la meditació D’origen lunar, probablement babiloni setmana, el descans sabàtic havia esdevingut dia de festa Algunes prescripcions com la de no encendre foc i, doncs, de preparar els aliments a la vigília parasceve semblen d’origen quenita La desaparició del culte, arran de la destrucció i de l’exili…
Mateu d’Agrigent
Cristianisme
Predicador.
Religiós franciscà de l’observança i seguidor de l’espiritualitat de Bernadí de Siena Famós predicador popular, fou cridat a València per la reina Maria de Castella, el 1427, que l’escoltava amb devoció, igualment com el poble, pel seu parlar planer i místic, i era conegut amb el simple nom de fra Mateu Difongué anagrames de la salut o cartells amb les sigles IHS del nom de Jesús, ideades per Bernadí de Siena La gent l’anava a escoltar fent llargs viatges per mar i per terra Els consellers de Barcelona l’enviaren a cercar arran dels terratrèmols de 1427-28, i predicà a Barcelona i en altres…
orde del Cister
Branca reformada de l’observança monàstica benedictina, que prengué origen a Cîteaux (cistercenc).
regularitat
Cristianisme
Observança exacta de la regla o les constitucions d’un orde o institut religiós.
monestir de Camprodon
El monestir de Camprodon
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Sant Pere de Camprodon
), situada dins l’actual vila de Camprodon.
Fou fundada vers el 948 o 950 pel comte Guifré de Besalú, el qual inicialment li confià les villes rurals de la vall de Llandrius, dita després de Camprodon El seu patrimoni aviat adquirí una gran importància Entre el 1020 i el 1054 l’abadia estigué unida al bisbat de Besalú, i després a Sant Joan de les Abadesses Vers el 1067 tornà a tenir abat propi i una comunitat de més de vint monjos El 1078 fou unida a Moissac Llenguadoc, sota l’observança de Cluny, a la qual restà pràcticament sotmesa fins al voltant del 1461 El 1592 Climent VIII li reconegué la independència i li permeté…
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i, després de la…