Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb Vilobí d’Onyar W, Caldes de Malavella S i amb els municipis gironins de Campllong i Sant Andreu Salou E i d’Aiguaviva i de Fornells de la Selva N Es troba a la conca mitjana de l’Onyar, riu que entra al terme en direcció SW-NE, que canvia prop del poble per la de S-N El territori és en part pla, dedicat al conreu, i en part ondulat, on hi ha boscos de pins, roures i algun alzinar Comprèn el poble de Riudellots de la Selva, cap de municipi, els veïnats de Can Boixó, Can Calderó, l’Estació de Riudellots, l’Hostalnou, la Pequenya, el Regàs i la Torreponça, i les…

Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…

Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…

Llicenciat en història de l’art, musicòleg i professor de l’ESMUC, amb L’estratègia del cucut guanyà el premi Salvador Espriu 1994 En narrativa ha publicat Calligrafia 1987, premi Just Manuel Casero 1986, Tres tríptics 1991, premi Marià Vayreda 1990, La fruita del temps 1994, L’estratègia del cucut 1996 i la novella Els tatuatges 1999, premi Andròmina 1998

Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Castell de Vilademany Casa del Temple o de Santa Magdalena Canet d’Adri Castell de Rocacorba Castell de Caçà Celrà Castell de Celrà Castell de Mabarrera Castell de Campdorà Cervià de Ter Castell de Cervià Flaçà Castell de Flaçà Fornells de la Selva Castell de Fornells Girona Torre Gironella Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes Castell de Sobreporta Girona Muralles i conjunt urbà Palau Episcopal Banys Àrabs Fontana d’Or Juià Castell de Juià…

Fou construït al s XVIII a l’extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l’Onyar, davant el Montilivi, a l’antic convent caputxí en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Conestable al s XVII Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça

Frare augustinià 1634 fou tres vegades prior del convent de Girona, i després dels d’Igualada, Palamós i la Selva Catedràtic de teologia a la Universitat de Girona 1655-66 Feu construir el pont de pedra a la confluència del Güell i l’Onyar, per facilitar l’accés al seu convent Publicà dues obres d’espiritualitat en castellà i llatí a Barcelona 1679 i 1684

Aquesta capella rural situada a l’extrem sud-est del terme, prop del límit amb Vilobí d’Onyar, és un edifici tardà, i refet al segle XVIII, situat davant del mas Serrallonga Surt esmentada el 1657 en una vella consueta, i tenia un concorregut aplec el dia 8 de setembre Podria tenir un origen molt més remot, bé que no consta documentalment ni arqueològicament

De poblament disseminat, pertany a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre És situat a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Montnegre , —contrafort 450 m alt septentrional de les Gavarres— al SE de Girona Limitat per les valls de l’Onyar, el Rissec i el Daró, afronta amb els municipis de Madremanya Gironès i de Sant Sadurní de l’Heura Baix Empordà

El Vaticà confina l’exrector de Vilobí d’Onyar la Selva per abusos sexuals a menors durant l’exercici del seu càrrec, entre els anys 60 i 90 L’exrector, que té 91 anys i viu en una residència sacerdotal, és desposseït de les funcions sacerdotals i se li prohibeix anar als pobles on va exercir La mesura és el resultat d’una dotzena de denúncies presentades des del febrer