Resultats de la cerca

Fou alumne de L Zelenski a Cracòvia i estudià violí amb F Lachner a Praga A París, rebé lliçons de piano d’IJ Paderewski i fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum Completà la seva formació a Berlín i més tard a Leipzig 1904-06 amb el director A Nikisch i el musicòleg H Riemann El 1908 fou elegit director de l’Òpera de Varsòvia, i el 1911 fundà "Kwartalnik muzyczny", la primera publicació periòdica polonesa sobre musicologia Del 1914 al 1919 visqué a Suïssa, on fundà el conjunt vocal Motet i Madrigal, oferí conferències sobre música polonesa i organitzà concerts Director del Conservatori…

Vida Inicià els seus estudis musicals en la infantesa El seu primer mestre de música fou Edwin Komauer, de qui rebé classes de piano i violoncel Ja adolescent, feu les primeres incursions en el terreny de la composició L’any 1902 ingressà a la Universitat de Viena, on estudià musicologia amb Guido Adler, i parallelament continuà la seva formació musical, amb cursos d’harmonia i contrapunt i perfeccionant el piano i el violoncel Es doctorà el 1906 amb una tesi sobre Hendrik Isaac Durant aquests anys escriví, entre altres composicions, diverses obres per a piano sol i una peça per a gran…

Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…

Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la música per a piano o…

La seva brillant carrera militar com a príncep al servei de l’exèrcit prussià no li impedí desenvolupar una destacada activitat musical Els seus dots d’intèrpret el convertiren en un dels pianistes més apreciats de Berlín Beethoven li expressà la seva admiració en aquesta ciutat l’any 1796, i el 1804, a Viena, li dedicà el seu Concert per a piano núm 3 Com a compositor fou un representant del preromanticisme alemany La seva obra, influïda per JL Dušek, inclou composicions per a piano i per a conjunt de cambra amb piano, com els trios opus 2, 3 i 10, el quintet opus 1 en do m i l…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A…

La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…

El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de cambra en…

El qualificatiu ’de cambra’ s’ha d’entendre aquí en el seu sentit més estricte, és a dir, aquell que prescriu l’ús de parts solistes un sol instrument per a cada part, i no simplement una orquestra amb una plantilla reduïda Altrament, una gran quantitat de les simfonies de J Haydn o WA Mozart, per exemple, s’haurien de considerar simfonies de cambra La Kammersymphonie , opus 9, d’Arnold Schönberg és potser l’obra que defineix més bé el gènere Altres simfonies de cambra, des de la de F Schreker fins a la de John Adams, han estat compostes sota la seva influència Després de l’…

Germà de Henryk, estudià piano amb el seu oncle E Wolff, i també al Conservatori de París 1847-50, on perfeccionà aquest instrument amb AF Marmontel, JP Zimmermann i C Alkan Feu gires de concerts amb el seu germà 1850-55 i més tard continuà els estudis a Weimar amb F Liszt Encara estudià a Berlín i a París, i es convertí en un virtuós d’èxit Impartí classes al Conservatori de Moscou 1865-69, ciutat on fundà la seva pròpia escola de música, i després s’establí a Varsòvia fins que el 1878 ingressà al Conservatori de Brusselles Inventà un piano de dos teclats invertits, que feu construir als…