Resultats de la cerca

El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella

Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l’església parroquial dedicada a sant Serni El lloc havia format part de la baronia d’Orcau Fou municipi independent fins el 1973, que hom l’agregà al de Tremp

La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de…

Situat al vessant septentrional del coll d’Orcau, domina el pantà de Talarn De la seva església parroquial Sant Urbà, també anomenada Sant Serni o Sadurní, abandonada, depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d’Aramunt Al segle XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l’Anell

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos personatges…

De l’antic poble de Malveí no resta més que el nom, en un indret proper a Castellàs del Cantó, riu amunt Es despoblà a la baixa edat mitjana En aquest indret hi havia un castell, documentat el 1220, any en què Arnau de Castellbò l’investí a Guillem d’Orcau en canvi de la renúncia d’aquest als drets que posseïa sobre la comdoria de Taús

Aquesta església, de la qual hom n’ignora l’emplaçament, és coneix a partir d un document datat l’any 1084 i conservat en el Liber Feudorum Maior , en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, establien una convinença amb Ramon Vidal, Pere Vidal i Saz, per la qual aquests prometien satisfer els censos anuals de Santa Maria dels Prats, “ de ipsos Pratos ”, edificada al terme d’Orcau

Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450

Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II Administrà el segrest…