Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
John Major
Història
Política
Polític britànic.
Empleat de banca, el 1959 ingressà al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte 1968 i diputat des del 1979 El 1987 fou designat primer secretari de Finances, i el 1989 ministre d’Hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher com a primer ministre arran de la seva dimissió Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l’inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit El 1994 signà un acord amb la República d’Irlanda que feu possible l’inici de les negociacions per a la pacificació d’Irlanda del Nord que conduïren…
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència Afrontà, amb èxit…
acords de pau de Stormont
Acords signats el 10 d’abril de 1998 al palau de Stormont (Belfast) per a la pacificació d’Irlanda del Nord.
Anomenats també acords de Divendres Sant o de Pasqua, foren subscrits pels dos principals partits nord-irlandesos, catòlic i protestant Partit Socialdemòcrata Laborista i Partit Unionista de l’Ulster, a més del Sinn Fein, branca política de l’IRA, i pels caps de govern britànic Tony Blair i irlandès Bertie Ahern Precedits de l’alto el foc de l’IRA i l’inici de negociacions angloirlandeses 1994, els acords comportaren la renúncia irlandesa a la reivindicació dels sis comtats nord-irlandesos i, per part britànica, fou acceptada la possibilitat d’una unificació d’Irlanda per vies democràtiques…
Jaume Català i Albosa
Jaume Català i Albosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Canàries 1878-79, de Cadis 1879-83 i de Barcelona 1883-99 Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota Bisbe de Cadis 1879, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta Bisbe de Barcelona 1883, durant el seu…
Lluís IV de França
Història
Rei de França i d’Aquitània (936 — 954).
Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest, volgué apoderar…
Violeta Chamorro
Política
Política nicaragüenca, de nom de soltera Violeta Barrios.
Filla d’una família benestant, el 1950 es casà amb el polític i periodista Pedro Joaquín Chamorro, l’assassinat del qual per les forces de Somoza 1978 la portà a l’activitat política al costat dels sandinistes El 1980, però, se separà del nou règim i es posà al capdavant del diari La Prensa , que transformà en portaveu de l’oposició al govern sandinista El 1990 guanyà les eleccions a la presidència del país encapçalant la Unión Nacional Opositora UNO, coalició que agrupà totes les tendències contràries al Frente Sandinista tot i que, un cop al poder, donà cabuda en el seu govern i en càrrecs…
Volodymyr Zelens’kyj
Política
Empresari, actor i polític ucraïnès.
Es graduà en dret per la Universitat Nacional de Kíiv, però no exercí la carrera judicial Emprengué una carrera com a productor i actor televisiu, consolidada sobretot a partir de la fundació de la productora Studio Kvartal-95 2003, de la qual és propietari, i que ha creat alguns dels programes televisius de més audiència a Ucraïna L’any 2016 inicià la sèrie de sàtira política Servidor del poble , protagonitzada per ell, en què criticava la classe política, especialment les pràctiques corruptes, i amb la qual aconseguí una gran popularitat Candidat a les eleccions presidencials, derrotà…
Rafael Josep Verger
Cristianisme
Eclesiàstic bisbe i missioner.
Entrà al convent de franciscans de Jesús de Palma, on professà el 1739 Es graduà en filosofia i teologia Refusà una càtedra de filosofia a la Universitat de Mallorca El 1749 se n'anà cap a Mèxic i arribà al collegi de missions de San Fernando a la ciutat de Mèxic, on ensenyà filosofia durant tres anys, fou discret durant sis anys i guardía sis anys més Fou, també, tres anys lector de teologia El 1768 retornà a Espanya per afers d’aquest collegi El 1770 tornà a Mèxic com a guia d’un grup de 40 frares i 4 germans llecs, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova…
Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental
Economia
Organisme econòmic de l’Àfrica Occidental creat el 1975 a Lagos (Nigèria).
És constituït per nou estats francòfons Burkina Faso, Benín, la Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Mauritània, el Níger, el Senegal i el Togo, dos de parla portuguesa Guinea-Bissau i el Cap Verd i cinc de parla anglesa Gàmbia, Ghana, Libèria, Nigèria i Sierra Leone La CEDEAO es proposa de promoure la cooperació i el desenvolupament dels estats membres per mitjà de la creació d’una unió duanera, d’una xarxa de transports entre els membres i d’uns projectes comuns agrícoles, industrials, energètics i minerals La seu del secretari executiu és a Nigèria El 1993 els estats membres acordaren…
Sudan del Sud 2011
Estat
El 9 de juliol el Sudan del Sud es va convertir en un nou estat independent © Brandeis University El Sudan del Sud es va convertir en un nou estat africà en proclamar la seva independència del Sudan el 9 de juliol a Juba Sis mesos abans, al gener, en el referèndum d’autodeterminació previst en l’acord de pau del 2005, el 98,8% dels votants van dir sí a la independència, acceptada pel president sudanès, Umar al-Baixir Amb el nord va quedar per resoldre la delimitació de les fronteres en algunes zones i la qüestió d’Abyei, un enclavament ric en petroli que havia de decidir en referèndum si es…