Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
san
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües del grup khoisan parlades pels sans.
Els del centre, com els narons, parlen un dialecte de tipus khoi khoikhoi, i la resta, llengües anomenades més pròpiament san , i que es caracteritzen per llur riquesa en la varietat dels tons i dels clics, en la pobresa dels sistemes d’inflexions per al gènere i el nombre, i en la collocació del verb entre el subjecte i l’objecte
Lluís Graner i Arrufí

Lluís Graner i Arrufí en un retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC, a Barcelona
(CC0)
Pintura
Pintor i empresari teatral
Vida i obra Deixeble de l’escola de Llotja i del taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París, pensionat per la Diputació 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista —com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras— i el retrat, prenent per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, de París 1889, Berlín 1891, Barcelona 1896 i Madrid 1895, 1897 i 1901 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891…
paleosiberià
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües, lingüísticament aïllades, parlades pels grups ètnics paleosiberians.
Hom sol classificar-les convencionalment en quatre grups el luorawetlan que comprèn el txuktxi , el kamtxadal i el koriak , el iukaguir , el guiliak , i el ienisseià que comprèn el ket o ostiak , el kott , l' assan i l' arin Res no autoritza a admetre un parentiu, malgrat certes afinitats, per raó del veïnatge de l’antic món uraloaltaic i americà, però disgregades per la propagació del tungús Àsia, les llengües Carregades d’argots esotèrics, arriben a crear un llenguatge masculí i femení divers fonèticament i quant a lèxic Els soviètics han proporcionat gramàtica, escriptura i…
kurdufanià
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família nigerokurdufaniana parlades al Sudan.
José María Usandizaga
Música
Compositor basc.
Músic precoç, rebé lliçons de piano de G Cendoya i d’harmonia de B Pagola Entre el 1901 i el 1906 estudià a la Schola Cantorum de París Un mal en una mà li feu reorientar la carrera pianística cap a la composició De les primeres obres que escriví destaquen el Quatuor à cordes sur des thèmes populaires basques 1905, Irurak bat , per a orquestra 1906, l’obertura per a banda Bidasoa 1907, la marxa per a orquestra Euskal Festara 1908, Cantos vascos , per a cor mixt, la Rapsodia vascongada , per a piano 1909, i música per a orgue En totes elles es fa evident la predilecció per la música popular…
sioux
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües parlades pels sioux, integrades dins la família hoka
.
Comprèn tres grans grups el meridional, constituït pel biloxi i l' ofo l’oriental, format pel catawba i el tutelo , i el central, que comprèn moltes varietats, entre les quals cal destacar el hidatsa , el mandan , el crow i el dakota
telèfon
Aparell per a transmetre sons —especialment la veu— a distància mitjançant una instal·lació de telefonia.
El telèfon és constituït fonamentalment per un micròfon que fa de transmissor, un auricular que fa de receptor i els dispositius complementaris que permeten d’enviar i de rebre les trucades com ara el disc de marcar d’aquesta manera és possible d’establir comunicacions parlades entre dos punts distants El micròfon i l’auricular van allotjats en el microtelèfon , que se separa del telèfon i que hom manté amb la mà en parlar en alguns models el microtelèfon té, a més, el disc o les tecles de marcar Segons el tipus de central a què va connectat el telèfon, varien algunes de les…
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Dret
Convenció del Consell d’Europa relativa a les llengües pròpies no oficials als estats membres, publicada el 5 de novembre de 1992.
El document reconeix la possibilitat d’habilitar mesures de protecció i promoció per a aquestes llengües, que declara part del patrimoni cultural europeu, atesa llur situació precària També reconeix, d’acord amb la Convenció Europea sobre Drets Humans 1950, la legitimitat dels seus parlants de disposar d’unes condicions mínimes que els en permetin l’ús La definició de ‘llengua minoritària o regional’ se circumscriu a qualsevol de les llengües no oficials parlades tradicionalment per una part dels ciutadans d’un estat, generalment en un territori determinat En resten excloses, per…
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
Institució creada a la ciutat de València, el 1976, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.
En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un Estatut d’Autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’…
escític
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental.
D’aquest grup lingüístic resta l’osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia Es conserven restes de l’escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec