Resultats de la cerca
Es mostren 1154 resultats
tintorer | tintorera
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
empremta molecular de l’ADN
Biologia
Patró obtingut mitjançant el tall enzimàtic de l’ADN, el producte del qual se sotmet a una cromatografia bidimensional o a una electroforesi per tal de separar els fragments segons la seva mida.
Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en medicina forense Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’ADN s’utilitzen com a proves…
rellotge atòmic
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
lliura romana
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal itàlica, emprada des de temps antics, que fou usada com a patró per a la talla de la moneda romana.
Té origen en la litra , patró de pes dels pobles siculoitaliotes Inicialment no tingué un pes regular Així, segons la cronologia anglesa, hom troba en primer lloc l’ús d’una lliura italiana de 341 grams 269-242 aC, després, l’ús d’una lliura romana de 325,4 grams 241-222 aC i, més tard, el de la lliura llatina reduïda de 272,8 grams 222-187 aC Des de la reorganització de les emissions, coincidint sensiblement amb l’aparició del denari i la introducció de les emissions del bronze sextantal 1 as = 1 sextant de lliura de pes, a partir del 187 aC les monedes donen un pes teòric per a la lliura…
cataròmetre
Química
Element principal d’un tipus d’analitzador de gasos, que en determina les proporcions constituents de certes mescles, en comparar les conductivitats tèrmiques d’aquestes amb la d’un gas patró.
Consisteix en un pont de Wheatstone les quatre resistències del qual són travessades per un corrent constant que hi provoca un cert escalfament Dues d’aquestes resistències una de cada branca respecte del galvanòmetre són submergides en sengles gasos l’una en el gas patró i l’altra en el gas a analitzar Les diferències de conductivitat tèrmica entre els dos gasos determinen escalfaments diferents de les resistències per consegüent el seu valor òhmic és diferent i s’ocasiona un desequilibri del pont, que mesura el galvanòmetre És emprat en l’anàlisi de gasos industrials i en la cromatografia…
Félix Escalas Fábrega
Museu Colet
Altres esports nàutics
Patró i armador.
Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins
Joan Bartomeu Ferrer
Patró de galera.
Com a tal participà en l’expedició de Pere Torrelles a Sardenya 1409 El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona
arrais
Patró de barca sarraïna.
patronat
Títol, dret, ofici de patró.
Santiago Amat i Cansino
Vela
Patró d’embarcacions de vela.
Pioner de la vela, el 1903 es feu soci del Reial Club Marítim de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, amb un Hispània, on es classificà en quart lloc en monopatí entre vint-i-vuit participants, els d’Amsterdam 1928 i els de Los Angeles 1932, on conquerí el bronze en la classe finn després de divuit regates L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi També fou diverses vegades campió d’Espanya de snipe i de flying-duchtman Obtingué resultats brillants en competicions internacionals, com la medalla de bronze en el Campionat d’Europa…
,