Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Església armènia
Església cristiana oriental, pròpia del poble armeni.
Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies Entre el 295 i el 300, Gregori l’Illuminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia en el sínode de Dvin 506-507 foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la caiguda d’aquest regne a les…
Cesarea de Palestina
Ciutat
Antiga ciutat de Judea, a la costa, 30 km al sud de Haifa, construïda (25-13 aC) per Herodes el Gran.
Posseïa notables monuments Esdevingué el port més important del regne i, des del 44 dC, fou residència del procurador romà de Judea Tingué un paper predominant en el desenvolupament del cristianisme primitiu Fou seu metropolitana de Palestina, subjecta posteriorment 451 al patriarcat de Jerusalem Decaigué sota el poder àrab s VII, però durant les croades fou fortificada en part El 1265 fou conquerida i destruïda pel soldà mameluc Baybars
Adalbert
Cristianisme
Arquebisbe de Bremen i Hamburg (1043-72) i legat papal (1053) a Noruega, Suècia i Dinamarca.
Intentà de reunir els bisbats escandinaus en un patriarcat sota la seva autoritat, però no ho aconseguí per l’oposició de Roma Aquest fracàs consumà la separació entre els pobles germànics Adalbert tingué un important paper polític sota Enric III Fou tutor d’Enric IV, però fou allunyat de la cort en intentar d’alçar contra aquest els barons germànics Tanmateix, Enric IV el tornà a cridar més tard 1069 Fou home d’una gran cultura
Pimen
Cristianisme
Patriarca de Moscou.
De nom Sergej Mikhajlovič Izvekov Es féu monjo, fou ordenat sacerdot el 1932 i fou hegumen, successivament, als monestirs de Rostov, Poskov i Zagorsk Consagrat bisbe el 1957, ocupà les seus d’Odessa, de Dimitrov i de Tula Membre del Sant Sínode, fou elegit metropolita de Leningrad i Ladoga 1961 i posteriorment 1963 de Kruticij i Kolomna Representant oficial del patriarcat després de la mort del patriarca Aleix 1970, el 1971 el sínode de l’Església russa l’elegí patriarca de Moscou i de totes les Rússies
Feofan Prokopovič
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor ucraïnès.
Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica
Grup de Treball Estable de les Religions
Consell de representants de les religions històricament arrelades a Catalunya per a coordinar-se i dialogar amb independència del poder polític o administratiu.
L’entitat es reuneix mensualment per a recollir les necessitats de la Comunitat Israelita de Barcelona, el Consell Islàmic Cultural de Catalunya, l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, el Consell Evangèlic de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona També participen esporàdicament en algunes de les activitats que preparen la Comunitat Budista Sakya Tashi Ling, com a secretària de la Federació Budista d’Espanya, l’Associació Taoista de Catalunya, la Comunitat Baha’ de Catalunya i el Consell Religiós Sikh de Catalunya En alguns documents d’ús intern, aquesta entitat s’anomena…
Sofroni
Literatura
Cristianisme
Patriarca de Jerusalem (634-638) i escriptor.
Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd La seva festa se celebra l’11 de març
concili de Calcedònia
Quart concili ecumènic de l’Església (451), convocat per l’emperador Marcià.
Hi assistiren uns 600 bisbes, sota la presidència dels legats papals i imperials D’acord amb l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum del papa Lleó I, condemnà la doctrina monofisita i proclamà, en una professió de fe, la doctrina de les dues natures en Crist El cànon 28 de les actes conciliars, no admès per Roma, donava al patriarcat de Constantinoble la primacia sobre les esglésies d’Orient i l’equiparava amb la seu de Roma Aquest concili significà la ruptura de les esglésies nacionals siríaca i copta anomenades monofisites amb la resta del món cristià romanobizantí
concili IV del Laterà
Dotzè concili ecumènic, convocat per Innocenci III (1215).
Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat Tractà de la futura croada la cinquena, 1217, afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació” Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore Reconegué al patriarcat de…
Antoni Ballester
Cristianisme
Arquebisbe d’Atenes (1370) i de Càller (1403).
Pertanyia segurament a una influent família valenciana establerta a Tebes des dels primers temps de la conquesta catalana Professà a l’orde de framenors Urbà VI el designà vicari general seu al patriarcat llatí de Constantinoble Després de la conquesta d’Atenes per Nerio Acciaiuoli 1388, es refugià a Catalunya El 1399 coronà el rei Martí a Saragossa Negocià la pau amb els sards de Brancaleone Doria el 1404, el 1405 amb Joan de Vallterra i el 1406 El 1408 tornà a l’illa amb reforços, i el 1410 participà en la lluita contra els sards el 1411 demanà reforços al parlament català en…