Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Els gal·liformes: galls salvatges i perdius
Els galliformes salvatges mostren característiques morfològiques generals molt d’acord amb els coneguts representants domèstics, bé que en el cas de la perdiu blanca Lagopus mutus , la presència dels tarsos emplomallats sigui peculiar, relacionada amb les condicions rigoroses pròpies del seu biòtop Albert Martínez L’ordre dels galliformes Galliformes , talment el dels anàtids, abasta un nombrós grup d’ocells estretament vinculats amb l’home a causa de l’aprofitament que n’ha fet com a espècies domèstiques —de la major importància econòmica—, de caça i ornamentals com són alguns…
xau-xau
Cant de la guatlla i de la perdiu.
vinagreta
Gastronomia
Salsa feta amb ceba, julivert i ou dur, barrejats amb vinagre, oli i sal.
És emprada, freda, en plats de peix, marisc i carn perdiu, pollastre, vedella
granulat
Construcció i obres públiques
Dit de l’àrid format per grans no cohesionats de material inert procedent de matxucatge.
Té diferents denominacions segons la mida dels grans sorra, gra d’arròs, ull de perdiu, pinyolet, graveta, etc
higroforàcies
Botànica
Família d’agaricals amb làmines gruixudes, ceroses i espaiades, amb basidis llargs, sense vel parcial, i amb l’esporada blanca.
Higroforàcies més destacades Hygrophorus agathosmus mocosa perfumada Hygrophorus caqprinus llenega llarga Hygrophorus conicus pixaconill Hygrophorus dichrous llenega , bromosa, llenega negra, llenegall, llenegall negre, mocosa negra Hygrophorus eburneus mocosa blanca , llenega blanca, llenegall blanc Hygrophorus limacinus llenega negra Hygrophorus penarius escarlet blanc Hygrophorus russula carlet , carlet vermell, escarlet vermell Hygrophorus turundus cameta de perdiu
Miguel Pérez Belmonte
Caça
Caçador.
Va començar a caçar als setze anys de la mà del seu pare Practica la caça menor, sobretot perdiu, i la caça del senglar Soci de les societats de caçadors de Riells i Viabrea, Sant Hilari Sacalm i les Franqueses, a la qual representa en els campionats El 2001 es proclamà campió de Catalunya de la modalitat de recorreguts de caça
Josep Guiu Castelló
Caça
Caçador.
Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades
Baish Aran
Reserva natural parcial que ocupa 389 ha dels municipis d’Es Bordes i Vilamòs (Vall d’Aran).
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol Capreolus capreolus , l’isard Rupicapra pyrenaica , el cérvol Cervus elaphus , la marta Martes martes , la marmota Marmota marmota , el picot negre Dryocopus martius , la becada Scolopax rusticola , el mussol pirinenc Aegolius funereus , el gall fer Tetrao urogallus i la perdiu blanca Lagopus mutus
Emilio Soriano Simón
Caça
Caçador esportiu.
Practica la caça amb gos de mostra, sobretot de la perdiu Pertany a la Societat de Caçadors de Sant Joan Despí Fou campió de Catalunya de gossos de mostra 2004, 2005, 2006, 2012 i guanyà la Copa d’Espanya de Caça Pràctica-Trofeu de SM el Rei 2004, entre altres trofeus estatals En caça pràctica es proclamà subcampió del món per equips 2005 i subcampió individual de la Copa del Mediterrani 2010