Els gal·liformes salvatges mostren característiques morfològiques generals molt d’acord amb els coneguts representants domèstics, bé que en el cas de la perdiu blanca (Lagopus mutus), la presència dels tarsos emplomallats sigui peculiar, relacionada amb les condicions rigoroses pròpies del seu biòtop.
Albert Martínez.
L’ordre dels gal·liformes (Galliformes), talment el dels anàtids, abasta un nombrós grup d’ocells estretament vinculats amb l’home a causa de l’aprofitament que n’ha fet com a espècies domèstiques —de la major importància econòmica—, de caça i ornamentals (com són alguns faisans i els paons reials).
La perdiu blanca (Lagopus mutus) representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus. És un ocell gros (35 cm), amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol (a dalt). La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional: a l’estiu (exemplar de la dreta), tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps; a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del color negre de la cua i la ratlla roja del damunt de l’ull; els mascles (exemplar de l’esquerra) conserven una ratlla negra que els travessa l’ull.
Marisa Bendala.
El tipus d’ocell que dona nom a l’ordre és prou conegut perquè en calguin descripcions generals. Les dimensions varien molt, però, segons les espècies i dins la nostra avifauna, oscil·len des de la mida i el pes notables del gall salvatge als de la menuda guatlla. Són propis d’aquests ocells els hàbits terrícoles, inclosa la nidificació. Com és sabut, les postes són molt nombroses i els polls són nidífugs. Les tonalitats del plomatge, sobretot de les femelles d’algunes espècies, s’adiuen a les del sòl, la qual cosa els facilita passar desapercebudes quan coven o menen la llocada. Són, així mateix, poc voladores, i els cal batre enèrgicament les ales per a enlairar els cossos feixucs que les caracteritzen. Per això resulten sorprenents els costums migradors de les guatlles.
Els gal·liformes existents a les terres catalanes pertanyen a 2 de les 7 famílies de què es compon l’ordre: la família dels tetraònids, amb el gènere Tetrao al qual pertany l’esmentat gall salvatge, el gènere Lagopus, amb la perdiu blanca, i d’altres gèneres que aquí no són representats; la família dels fasiànids, la més nombrosa, amb 50 gèneres i unes 170 espècies, de la qual tenim com a representants: la perdiu (Alectoris), la perdiu xerra (Perdix) i la guatlla (Coturnix).