Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Miquel Barceló i Perelló
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Estudià a la Universitat de València, on fou deixeble de J Reglà Després d’una llarga estada als Estats Units, tornà a Barcelona com a professor de la Universitat Autònoma, de la qual és catedràtic d’arqueologia medieval des del 1988 Ha publicat el llibre de poemes Així sia Elegies irremeiables 1957 i ha traduït al castellà les memòries de l’orfebre florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida 1984 Com a historiador, centrà les seves primeres investigacions en la conquesta araboberber de l’Àndalus S’ha especialitzat, sobretot, en l’estudi de Mayûrqa, és a dir, en l’anàlisi de la societat…
Esteve Bonet i Perelló
Literatura catalana
Poeta.
Jurista i polític d’ideologia liberal i constitucionalista, collaborà en l’“Aurora Patriótica Mallorquina” 1812-13 Durant la reacció absolutista del 1824 fou detingut i empresonat al castell de Bellver Durant la reclusió compongué una primera versió del cant en vers La fuga de las musas Escriví poesies en llatí, castellà i català, inèdites
Joan Perelló i Sintes
Periodisme
Periodista.
Visqué des de petit a Barcelona i de molt jove exercí el periodisme amb el pseudònim de Liberto Calleja Collaborà sempre a la premsa anarquista i anarcosindicalista de Catalunya, i a la de diversos països d’Amèrica i de França Dirigí Solidaridad Obrera de Barcelona Prologà la versió castellana de la biografia de Louise Michel de Fernand Planche i un opuscle d’H Plaja sobre sindicalisme Actiu militant de l’organització obrera de Catalunya, s’expatrià durant la Dictadura de Primo de Rivera i una altra vegada després del 1939
Joan Perelló i Pou
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Cursà estudis al seminari de Mallorca i el 1890 ingressà a la congregació de missioners dels Sagrats Cors fundada feia poc S'ordenà el 1894 i amplià estudis a Roma Entre el 1909 i el 1927 fou el segon superior general de la seva congregació i professor d’ètica i moral del seminari de Mallorca a partir del 1910 Tingué també diferents càrrecs a la cúria diocesana de Mallorca fins que fou nomenat bisbe de Vic 1927 Edificà el nou seminari diocesà i donà un gran impuls a l’obra restauradora de la diòcesi després del 1940 La seva obra fou eminentment pietista i es mantingué molt al marge de l’…
Jordi Perelló i Gilberga
Psicologia
Medicina
Metge i psicòleg.
Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un lèxic de…
Francesc Julià i Perelló
Història
Republicà.
Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la…
Nicolau Mayet i Perelló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña
Miquel Barceló i Perelló

Miquel Barceló
Historiografia
Historiador i escriptor.
Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’assentament…