Resultats de la cerca
Es mostren 2000 resultats
columna vertebral
Dibuix que mostra una columna vertebral vista frontalment i de pèrfil
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de vèrtebres varia d’una espècie…
gàlib
Transports
Perfil exterior màxim que hom pot donar al contorn dels vehicles perquè puguin passar pels túnels i per altres instal·lacions fixes de la via.
Aquestes han de restar també per defora d’un perfil mínim anomenat gàlib d’obstacles
Pollaiolo
Perfil d’una dona (c.1475), d’Antonio Pollaiuolo (Museu Poldi Pezzoli, Milà)
© Corel
Pintura
Nom amb què són coneguts Antonio Benci (Florència ~1432 — Roma 1498) i Piero Benci (Florència 1443 — Roma 1496), pintors, escultors i gravadors italians.
Aprengueren la tècnica al taller de LGhiberti i collaboraren junts a partir del 1460 taules dels Treballs d’Hèracles , avui perdudes Antonio rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Donatello i pintà obres com Apollo i Dafne ~1470 i el Martiri de sant Sebastià 1475, ambdues a la National Gallery de Londres El seu estil es caracteritzà pel dinamisme i l’expressió dramàtica dels personatges, notes que s’intensifiquen en els seus gravats ~1470, Batalla de Nus , Gabinetto dei disegni e delle stampe, Galleria degli Uffizi, Florència i especialment en obres escultòriques com Hèracles i Anteu…
antiduna
Geologia
Forma de relleu prominent que es crea al llit sorrenc d’un corrent, amb carena perpendicular a la direcció de flux i perfil simètric.
Les antidunes es produeixen en fase amb les ones de la superfície de l’aigua, i el seu perfil mimetitza el d’aquestes Generalment tenen una amplitud baixa, i es donen en fluxos ràpids i de poca fondària El seu nom deriva de la seva capacitat de migrar corrent amunt
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors…
Francesc de Paula de Dusai i de Marí
Moneda amb el perfil de Francesc de Paula de Dusai i de Marí
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d’Anoia, era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller Regidor de Barcelona 1796, fou secretari general 1789-1804 i vicepresident 1820-24 de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Havia presentat memòries sobre la metallúrgia 1787, sobre el platí 1788, sobre l’art de fer el vidre 1792 i sobre l’acadèmic artista Joan González 1800
difusió segmentada
Màrqueting
Enviament d’una mateixa informació, a través d’internet, la ràdio, la premsa o la televisió, a una categoria concreta de destinataris, seleccionats segons el perfil, les preferències o les característiques demogràfiques.
No implica necessàriament la identificació dels receptors, sinó que sovint la informació s’adreça a mitjans o a llocs web amb usuaris d’un determinat perfil
relleu submarí
Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una superfície…
volta
Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla,…
estrioscòpia
Aplicació de l'estrioscòpia a l’anàlisi de l’escolament transsònic al voltant d’un perfil d’ala d’avió
© Fototeca.cat
Transports
Sistema òptic d’observació de fenòmens aerodinàmics a alta velocitat que posa de manifest el gradient de densitats existent en tot moviment en un fluid.
Aquest sistema, també conegut com a mètode de Schlieren o de les estries , aprofita les desviacions dels raigs lluminosos en travessar una zona de gas en moviment on hi ha un gradient de densitats