Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
bolet de femer

Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
micronització
Farmàcia
Tecnologia
Acció i efecte de micronitzar.
La micronització és efectuada mitjançant un fort corrent d’aire a pressió que fa que les partícules xoquin entre elles i amb uns deflectors, la qual cosa produeix el trencament d’aquestes partícules Per la força centrífuga se separen les partícules més fines, que van cap al centre, per on surten a mesura que es van produint, mentre que les més grosses resten a la perifèria i entren novament en el cicle Les partícules de pólvores micronitzades fan menys de 50 μm de diàmetre
inlandsis
Geomorfologia
Hidrografia
Gran acumulació de glaç que, en forma de lent biconvexa, cobreix una superfície extensa, amb un gruix mitjà, a la part central, superior als 2 000 m.
Actualment hi ha dos grans inlandsis el de Grenlàndia 1 660 000 km 2 i el de l’Antàrtida més de 13 000 000 km 2 , restes de dos grans mantells glacials existents als períodes glacials quaternaris L’existència de l' inlandsis és deguda a la manca de fenòmens d’ablació més que no pas a l’abundància de precipitacions en forma de neu, especialment al centre de l' inlandsis A la perifèria es formen llengües que arriben a la mar, on es fragmenten i constitueixen icebergs
HEXFET
Electrònica i informàtica
Transistor MOSFET constituït per diverses cèl·lules de forma hexagonal en paral·lel.
Cada cèllula té una regió n + que constitueix la font, i una porta hexagonal de silici policristallí El corrent flueix des de la font, a través d’un estret canal invertit, cap a la perifèria de cada cèllula i després verticalment cap al drenador situat al fons del substrat Ofereix una alta densitat d’integració i és utilitzat especialment en electrònica de potència pel fet que pot suportar corrents de prop de 100 A, amb tensions de saturació comparables a les dels transistors bipolars de grandària similar
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de…
brunyidora
Tecnologia
Màquina per a efectuar el brunyiment d’una superfície, generalment per fregament amb pedres abrasives de gra molt fi.
Les brunyidores per a superfícies cilíndriques interiors solen constar d’una bancada, una columna i un capçal que transmet un moviment de rotació a l’eix vertical, que conté un mandrí, proveït d’uns sectors de pedra abrasiva expansibles radialment en el seu extrem inferior el qual alhora es desplaça axialment amb un moviment alternatiu Per a superfícies cilíndriques exteriors hom sol fer girar la peça entorn del seu eix mentre la pedra abrasiva oscilla axialment i exerceix, alhora, una certa pressió sobre la perifèria de la peça
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral
Bǎrǎgan
Geografia històrica
Regió de Romania, limitada al nord-est pel curs inferior del Siret, a l’est i al sud pel Danubi, al sud-est pel Dîmboviţa i al nord-oest per l’arc dels Carpats.
Constitueix l’extrem oriental de la planura de Valàquia el clima és continental extrem, amb precipitacions escasses A més dels rius esmentats, drenen aquesta regió altres afluents del Danubi els rius Cǎlmǎtuiu, Ialomita i Mostistea Els sòls són rics, formats generalment per loess, i la vegetació és estepària Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, arbres fruiters i la ramaderia de llana En general és poc poblada, i els centres urbans principals són a la perifèria, com Bucarest i Brǎila És ben comunicada per diverses línies de ferrocarril i carreteres
bordonadora
Tecnologia
Màquina per a realitzar bordonaments.
Consisteix bàsicament en un parell de rolines de perfils complementaris i eixos parallels, entre les quals hom hi colloca la peça a bordonar En acostar les rolines i aquestes pinçar la xapa, la màquina s’engega i les rolines es posen a girar en direccions contràries, fent girar la peça i conformant-n'hi alhora un bordó, a la vora o a qualsevol punt de la seva superfície lateral Substituint les rolines de forma per unes amb la perifèria bisellada, la màquina pot ésser utilitzada per a tallar xapa
puna
Altiplà andí a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar
© X. Pintanel
Geomorfologia
Altiplà andí d’una gran altitud sobre el nivell del mar.
En general es localitza per damunt dels 3 000 m, i es troba limitat en la seva perifèria per cadenes muntanyoses És característic de certs països sud-americans de l’àrea andina Les condicions climàtiques predominants hi són rudes fred, vents, poques pluges La hidrografia és de tipus arreic o endorreic poden existir llacs a les parts més baixes llac Titicaca, per exemple, que són el veritable nivell de base de la regió considerada Amb vegetació xerofítica, hi predominen els geòfits, els hemicriptòfits i els camèfits Hi abunda la gramínia Stipa ichu El poblament és escàs