Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
Núria Perpinyà i Filella
Núria Perpinyà i Filella
Literatura
Escriptora i crítica literària.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida 1984, el 1989 hi obtingué el doctorat Ha desenvolupat la carrera acadèmica en aquesta institució, on és professora titular de teoria literària, amb un parèntesi a la universitat d'Essex en 1995-96 Estudiosa de l’obra de Gabriel Ferrater , n’ha publicat els estudis La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Xavier Macià, premi Josep Vallverdú 1984 Gabriel Ferrater Teoria dels cossos 1991, i Gabriel Ferrater recepció i contradicció 1997 Amb Jordi Cornudella és autora de l’ Àlbum Ferrater 1992 En l’àmbit de la crítica i els estudis…
,
Lluís Maria Perpinyà Rofes
Lluís Maria Perpinyà Rofes
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Mestre Internacional des del 2011, és jugador de la Societat Coral Colon de Sabadell En el seu palmarès destaquen les victòries en l’Obert Internacional Memorial Pepita Ferrer 2010, l’Obert de Martorell 2010 i l’Obert de Catalunya d’Escacs 2011
arxius municipals de Perpinyà
Historiografia catalana
El servei d’arxius de la vila de Perpinyà se situà inicialment a la casa de la vila, plaça de la Llotja.
El 1935 fou installat al primer pis del Castellet, abans d’ocupar, des del 1981, el conjunt de l’antiga universitat Els arxius anteriors a la Revolució Francesa fons antic foren dipositats el 1960 a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Entre les peces de més interès per a la història de la vila, es poden esmentar els Llibres verds , major i menor , el Llibre de provisions , el Llibre de les monedes i la Rigaudina , entre d’altres Els Llibres verds apleguen el conjunt dels privilegis de la vila de Perpinyà El Llibre verd major tom 1 1162-1785, recopilació de les actes dels reis, papes…
Centre Universitari de Perpinyà
Institució d’ensenyament superior, creada el 1971, que aplegà les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la Universitat de Montpeller.
L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà
Els cònsols de Perpinyà
“Que tots aquells que veuran i escoltaran la present sàpiguen que nosaltres, la gent de la vila de Perpinyà, la que habita i resideix en aquesta vila, amb l’acord i amb la voluntat de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i comte de Barcelona, nosaltres nomenem entre nosaltres cinc cònsols en la dita vila de Perpinyà, a saber, Ermengol Gros, Esteve de Vilarasa, Bernat de Solatico, Vidal de Narbona i Jaume Andrea, de la manera que, de bona fe, aquests protegeixin, defensin, governin i dirigeixin tot el poble de la vila de Perpinyà, tant els menors com…
Perpinyà assetjat pels francesos
Els francesos assetgen Perpinyà
Jardí Botànic de Perpinyà
Es crea el Jardí Botànic de Perpinyà
Nou teatre a Perpinyà
Construcció d’un nou teatre a Perpinyà
Avalot anticlerical a Perpinyà
Avalot anticlerical a Perpinyà que culmina amb el saqueig del Grand Séminaire
Jocs Florals a Perpinyà
Els Jocs Florals es celebren a Perpinyà davant la prohibició de fer-ho a Barcelona