Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Joan Arolas i Bonet

Joan Arolas segons un gravat de Tomàs Blasco, i portada del llibre 'Poesías Caballerescas y Orientales', de Joan Arolas (València 1860)
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, periodista i traductor en llengua castellana.
De família de comerciants barcelonins establerta a València 1814, estudià a les Escoles Pies, orde en el qual ingressà el 1819, i a les universitats de Saragossa i València Fou professor a les Escoles Pies de València, fins que fou reclòs per una malaltia mental Assistí a la tertúlia que l’editor i polític liberal Mariano de Cabrerizo feia a la seva llibreria Amic de Vicent Boix i de Pasqual Pérez, amb aquest el 1833 fundà el Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal i en el qual collaborà fins a la mort També publicà poemes a La Psiquis 1840, primera…
,
Oriol Ysamat Soler
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba i dirigent.
En la temporada 1948-49, formà un equip al Collegi de les Escoles Pies del carrer de Balmes de Barcelona que l’any següent es convertí en el juvenil del Futbol Club Barcelona Passà al segon equip barcelonista, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1953, i arribà al primer equip, actuant sempre com a mig esquerra Obtingué la medalla d’or de la IV Setmana Internacional Esportiva Universitària de Sant Sebastià i la del Torneig del Centenari de l’Hoquei Francès 1955 Jugà cinc vegades amb la selecció catalana i sis amb l’estatal, amb la qual aconseguí la medalla de bronze en…
Artur Domínguez Casals
Basquetbol
Dirigent esportiu vinculat al basquetbol.
Tot i que jugà a bàsquet a les Escoles Pies de Sant Antoni i que disputà el Campionat de l’Obra Atlético Recreativa OAR amb el Santa Madrona i el CB Hispamer, destacà per la seva tasca organitzativa en la junta de la secció de bàsquet de l’OAR Fou una de les persones encarregades de difondre el minibàsquet per Catalunya Quan el minibàsquet passà a estar sota el control de la federació espanyola a través del Club Hesperia, fou designat responsable màxim de l’entitat i s’incorporà a la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ Així mateix, fou membre de la…
bé eclesiàstic
Dret
Segons el dret canònic, qualsevol bé temporal propietat de l’Església universal, de la seu apostòlica o de qualsevol persona moral que existeixi legalment dins l’Església catòlica.
Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals mobles o immobles en ambdós casos sagrats, i preciosos Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies delme primícia, la collecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies causa pia El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen El cúmul de béns, generalment…
cadi
Islamisme
Jutge en els països musulmans.
Malgrat que, segons el dret islàmic, hauria de dictaminar sobre tots els processos judicials, actualment només són de competència del cadi les causes directament relacionades amb la religió dret familiar i successori, segons el dret alcorànic altres funcions seves són vetllar per les fundacions pies, assenyalar el començament i el final del ramadà, etc L’exercici d’aquest càrrec, instituït pel califa Omar i nomenat des d’aleshores pel governant, requereix determinades condicions pertànyer al sexe masculí bé que l’escola hanefita admet també les dones, ésser musulmà i lliure,…
Tomàs Villarroya i Sanz
Literatura catalana
Poeta.
Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia i a El Liceo Valenciano quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar…
,
Club Bàsquet Granollers

Partit de la Lliga Catalana de l’any 1980 entre el Club Bàsquet Granollers i la Penya
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol de Granollers.
Fundat el 1932, nasqué com a secció de bàsquet del Granollers Sport Club Els primers temps només jugava partits amistosos i en destacà l’equip femení L’any 1942, després de la Guerra Civil, reaparegué com a Club Esportiu Granollers debutant a tercera categoria catalana A l’octubre del 1946 la secció de bàsquet se n’escindí amb el nom Club Bàsquet Granollers Per problemes econòmics, poc després es traslladà a les Escoles Pies i passà a competir com a EP Granollers, configurat com a secció de bàsquet de l’associació d’exalumnes de les Escoles Pies Ascendí a segona…
Gaietà Estadella i Solé
Música
Orguener i constructor d’harmòniums.
Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les Teresianes del carrer…
mà morta
Dret
Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions eclesiàstiques…
Antoni Gilabert i Fornes
Arquitectura
Arquitecte.
Traslladat a València amb la seva família, estudià amb TVTosca i treballà com a aparellador amb el seu cunyat Felip Rubio, fundador de l’Acadèmia de Sant Carles, on ell mateix esdevingué catedràtic d’arquitectura 1768 És el típic representant del període de transició cap al neoclassicisme En 1758-60, fonamentalment a les façanes de la Duana, acusà la manera acadèmica de Tosca En 1772-81 remodelà la capella de Sant Vicent Ferrer al convent de Sant Domènec de València, on assolí el seu punt màxim en el tractament barroc dels efectes lumínics Féu la seva obra més important amb posterioritat al…