Resultats de la cerca
Es mostren 628 resultats
Carlos Casares Mouriño
Literatura
Escriptor gallec.
Superà els plantejaments purament tècnics de la Nova Narrativa Galega, propers a l’objectivisme francès, i inserí les fórmules d’avantguarda a un retorn al realisme molt lligat a Galícia Publicà, entre d’altres, Vento Ferido 1967, Cambio en tres 1969, Xoguetes pra un tempo prohibido 1975, Os escuros soños de Clío 1979, Ilustrísima 1980, Os mortos daquel verán 1987, Deus sentado nun sillón 1996, A vida de Anxel Fole 1996, Anxel Fole escolma de textos 1997, Xoguets para un tempo prohibido 1997, A vida o Padre Sarmiento 2002 i, pòstumament, O sol do veran 2003, premi de la Crítica
András Schiff
Música
Pianista hongarès.
Rebé les seves primeres lliçons a cinc anys i més endavant estudià amb Pál Kadosa, György Kurtág, Ferenc Rados i George Malcolm El 1968 guanyà el primer premi al concurs de joves talents de la televisió hongaresa el 1974 fou guardonat al concurs Čajkovskij de Moscou i, el 1975, al de Leeds Des de llavors desenvolupa una important trajectòria internacional, caracteritzada pel rigor i la solidesa dels seus plantejaments A Barcelona, debutà el 1977, i hi tornà el 1996 Dins el seu repertori mereixen especial atenció les obres de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann i…
Gio Ponti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…
Antonio Ortiz
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Estudià a l’ETSA de Madrid i Sevilla, i parallelament treballà al despatx de Rafael Moneo Des del 1971 collabora amb Antonio Cruz Sevilla 1947 Entre les seves primeres obres destaquen els projectes d’habitatges a Sevilla La versatilitat dels seus plantejaments pragmàtics el dugué a abordar projectes com ara l’estació de Santa Justa a Sevilla 1988-91, el conjunt d’habitatges Tharsis 1988-92 i l’estació d’autobusos 1990-94, a Huelva, la seu de la Diputació Provincial a Sevilla 1991-95, l’estadi de la ciutat esportiva de la comunitat de Madrid 1989-94, l’Estadi Olímpic de Sevilla…
Enric Sòria i Badia
Arquitectura
Arquitecte (1970).
Es formà a l’Escola de Barcelona, a la qual és professor Treballa juntament amb Jordi Garcés Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77 un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona 1978-81 un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86, premi FAD del 1988, i, sobretot, el Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i l’ampliació del Museu Picasso, tots dos a Barcelona, en els quals, resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics També han treballat en el…
Jordi Teixidor i de Otto
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i exposà per primera vegada el 1966 Aquest mateix any començà a treballar com a conservador del Museu d’art abstracte de Conca Influït pel nucli d’artistes que el freqüentaven, en les seves primeres obres manifestà una abstracció molt eixuta Potseriorment realitzà una important sèrie de creacions amb plantejaments propers al minimal art —sèrie Portes 1968— Al voltant del 1970 reprengué la pintura de cavallet amb unes obres en les quals jugava amb tonalitats d’un únic color Després de dos anys de residència a Nova York 1979-80 s’ha…
Camilo Boito
Arquitectura
Arquitecte i historiador italià.
Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de…
Demetri Ribes i Marco
L’Estació del Nord de València (1906), obra de Demetri Ribes i Marco
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura Fou el primer arquitecte de l’Estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de…
Henry James
Henry James
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà naturalitzat anglès.
Les seves primeres narracions reflecteixen la influència de Balzac, Flaubert, George Eliot, George Sand i N Hawthorne És un autor molt preocupat pel "punt de vista" narratiu Estudià a Harvard i s’establí a Anglaterra el 1875, després d’haver residit a Itàlia i a París Les obres d’aquesta època responen a una preocupació per mostrar la seva condició de nord-americà i el seu coneixement de la societat europea Roderick Hudson 1876, The American 1877, Daisy Miller 1879, Washington Square 1881, The Portrait of a Lady 1881 La novellística de James arrenca sempre de plantejaments…
Daniel Argimon i Granell
Pintura
Pintor.
Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà…