Resultats de la cerca

Són constitutius de les gomes i resines vegetals Els més importants són el xilà i l’araban La seva fórmula genèrica és C 5 H 8 O 4 n

La seva unitat estructural és que presenta possibilitat de deslocalització elevada dels enllaços dobles El substituent R pot ésser un grup OH, un halogen o bé grups alcoxi, alquilamino, alquil o aril Els composts fosfonitrílics més simples són els trímers cíclics, i els més complicats són polímers lineals d’un pes molecular molt elevat

Els acrilats importants són els èsters utilitzats com a monòmers en la fabricació de polímers acrílics Tots els èsters acrílics són tòxics, especialment els més volàtils, que donen vapors d’olor pungent, irritants i lacrimògens concentracions màximes tolerables a l’atmosfera 10 ppm per a l’acrilat de metil, 25 ppm per al d’etil La presència del grup vinil en llur molècula fa que es polimeritzin espontàniament, raó per la qual solen subministrar-se amb inhibidors 0,1% d’hidroquinona o del seu monoèter metílic de vegades menys Llurs reaccions químiques són les típiques dels èsters…

De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…

És un sòlid blanc que es fon a 120-70°C, soluble en medi bàsic fort, i insoluble en alcohol i èter Els polímers de pes molecular elevat són també insolubles en l’aigua Hom l’obté per evaporació d’una solució aquosa de formaldehid És emprat com a substitut del formaldehid en les seves aplicacions fungicides i fumigadores i en la fabricació de resines

Té una gran importància el tetrafluoroetilè, el qual per polimerització en suspensió condueix al tefló Els composts perfluorats de pes molecular baix són emprats com a refrigerants refrigerant i com a agents propulsors en fase de vapor d’aerosols aerosol Els polímers perfluorats troben actualment una extensa aplicació industrial gràcies a les seves propietats d’estabilitat tèrmica i química, solubilitat molt baixa en els dissolvents, ininflamabilitat i escassa toxicitat

Quan aquests són desoxiribonucleòtids, aleshores els polímers són anomenats àcids desoxiribonucleics ADN, i quan són ribonucleòtids, àcids ribonucleics ARN L’ADN i l’ARN comparteixen algunes propietats físiques i químiques perquè en tots dos les unitats de mononucleòtids estan unides mitjançant ponts de fosfodiester entre la posició 3’ d’un sucre i la 5’ del següent Els àcids nucleics no es dissolen fàcilment en aigua acidulada, però poden ésser extrets de les cèllules mitjançant fenol o dissolucions salines neutres

Els composts cíclics orgànics, especialment nombrosos, formalment poden ésser integrats per cadenes tancades d’àtoms de carboni carbocíclics o per cadenes amb algun heteroàtom heterocíclics Funcionalment hom distingeix els composts cíclics que es comporten semblantment als de cadena oberta alicíclics, èters, amines i anhídrids cíclics, lactames, lactones, etc i els composts que posseeixen aromaticitat Entre els composts cíclics inorgànics cal esmentar els anions polímers dels metasilicats, metafosfats i altres, i els complexos metàllics amb lligands polidentats quelat

Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…

Són polímers termoenduribles que es formen per reacció dels àcids polibàsics amb un excés d’alcohols polihídrics, com la glicerina o altres poliols Es caracteritzen per assecar-se ràpidament i per una bona adherència, flexibilitat, resistència al ratllat i durabilitat La seva debilitat es deu a la facilitat d’hidròlisi alcalina dels grups èster, que són majoritaris a la molècula S'utilitzen principalment en la indústria del recobriment com a vehicle de pintures i esmalts, revestiment de conductors i recobriment de superfícies