Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
Celestí V
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro del Morrone en esdevenir papa (1294).
És conegut també com Pere Celestí Dugué vida eremítica a La Maiella Abruços, i al seu voltant es formà l’orde dels celestí A la seva cella del Monte Marone, ja octogenari, rebé la notícia que després d’un disputat conclave de 27 mesos havia estat elegit papa Després de cinc mesos de govern, marcats per la influència de Carles II de Nàpols, renuncià el pontificat Bonifaci VIII l’internà al castell de Fumone, al Laci Fou canonitzat el 1313 La seva festa se celebra el 19 de maig
Sixt IV
Cristianisme
Nom que adoptà Francesco Della Rovere en ésser elegit papa (1471-84).
Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco…
Agostino Casaroli
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església
Cristians pel Socialisme
Política
Moviment integrat per cristians que creuen compatible llur fe amb la teoria i la praxi marxistes, sense que això signifiqui cap vinculació a un partit polític determinat.
Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II
Ferrer d’Abella
Cristianisme
Eclesiàstic, de l’orde dominicà.
L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria Grècia catalana, on no arribà a anar Fou bisbe de Mazzara Sicília el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335 Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis…
Codi de dret canònic
Dret canònic
Recull de lleis de l’Església catòlica de ritu llatí que, sota el nom de Codex Iuris Canonici
, fou redactat orgànicament per decret de Pius X el 1904 i promulgat per Benet XV el 1917.
Constava de cinc llibres normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II El nou Codi consta de set llibres de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos Ha estat traduït al català 1983
Sixt I

Sixt I
Cristianisme
Papa en temps de l'emperador Adrià, el sisè successor de Pere.
Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril
Miquel Despuig
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1542-52), d’Urgell (1553-56) i de Lleida (1556-59).
Doctor en dret i canonge de Barcelona, essent bisbe d’Elna asistí al concili de Trento i s’oposà a la seva suspensió Fou amic del futur cardenal Granvelle, amb el qual sostingué correspondència Durant el seu pontificat a Urgell residí sovint a Barcelona A Lleida, i dins l’esperit de Trento, fundà el Collegi de la Concepció, a la Roqueta, amb rendes pròpies, per a la formació de preveres, i convocà un sínode a la ciutat el 1557 Projectà un pla de reforma per a l’estudi general de Lleida, que portà a terme el seu successor Antoni Agustí Féu publicar a Barcelona 1556 el Stylus…
Pius XII

Pius XII a la portada del diari La Mañana, 5 de desembre de 1951
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Eugenio Pacelli en esdevenir papa (1939-58).
Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva…